Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Mariano i Jean-Claude

Ahir, a La Vanguardia , vam poder-hi llegir un article de Carmen del Riego que explicava algunes coses sobre la suposada relació entre Mariano Rajoy i Angela Merkel. L'autora feia allò clàssic de comparar els dos dirigents amb un matrimoni de conveniència, per, tot seguit, explicar que s'assemblen molt en la manera de ser. "Tots dos -deia- potser poden semblar freds però són professionals". I afegia una frase que em va desassossegar: "És a dir, no quedaran mai per passar unes vacances o per sortir a sopar amb les seves parelles".

Home. Amb tots els respectes. Jo diria que no és qüestió de professionalitat o de fredor això de no fer un sopar de matrimonis o anar de vacances junts. Fer un sopar de matrimonis o anar de vacances junts és la cosa més compromesa del món. Jo no ho faria ni si l'altra parella fossin els Curie.

D'entrada, si els Merkel i els Rajoy haguessin de sortir a sopar (o encara pitjor, compartir vacances) s'hauria de considerar que l'espanyol no parla anglès. Per consensuar si aquell vespre es quedaven a l'apartament jugant a cartes o bé si s'estimaven més anar a fer un entrepà i una Fanta a una terrassa (per reactivar l'economia) Rajoy necessitaria un intèrpret. I si no n'hi hagués cap, hauria d'escenificar la proposta, com si jugués a les pel·lícules. I què passaria a l'hora de pagar? Potser hi hauria algun malentès. Els costums econòmics de Mariano Rajoy qui sap si tenen més en comú amb els de Jean-Claude Duvalier que amb els de la cancellera alemanya.

Jo si fos la Merkel no les tindria totes. Potser Mariano Rajoy no està tan acostumat com ella a justificar les despeses. Potser és dels que -tots ens hi hem trobat- a l'hora de pagar posen la targeta al platet, agafen els diners en efectiu que han posat tots els altres i exclamen: "Si no us fa res em quedo la factura, que me la desgravaré".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF