23/09/2011

Maria Lapiedra i Marie Curie

2 min

La sempre diligent Ana Rosa Quintana va entrevistar l'altre dia el líder del PP, Mariano Rajoy. Segons el que hem pogut llegir als diaris, l'home es va dedicar, fonamentalment, a informar-la de com serà el seu govern, en cas de guanyar les eleccions. Diu que el primer que farà "quan s'instal·li a la Moncloa" serà citar "el ministre d'Economia per dir-li que posi en marxa al més aviat possible quatre o cinc mesures que fomentin la creació de llocs de treball". I emociona que, tractant-se d'un problema greu com aquest, en parli amb tanta informalitat. "Quatre o cinc mesures". Ni tres, ni dos, ni quatre, ni cinc. Quatre o cinc. Va, ni per a tu ni per a mi. Posa-n'hi sis.

Però, sobretot, em poso a punt de neu amb el que va dir de les dones. Va revelar-li: "Al llarg de la meva trajectòria les persones més competents de qui m'he envoltat han estat sempre dones". Així doncs, en el seu cas, "no hi haurà paritat".

Conec dones a qui els agrada que els diguin que (totes) les dones som més intel·ligents que (tots) els homes. I els agrada perquè no són gaire intel·ligents, de la mateixa manera que no ho són els mascles als quals agrada sentir la frase contrària: que (tots) els homes són més intel·ligents que (totes) les dones. El que passa és que ni Mariano Rajoy ni cap polític s'hauria atrevit a dir: "Les persones més competents de qui m'he envoltat han estat sempre homes". Encara que hagués estat veritat.

La frase del líder del PP és la típica frase llepona que hom deixa anar per quedar com un rei quan et vol vendre alguna cosa. No falla. Si algú diu que (totes) les dones som més sensibles, més assertives (és una paraula que agrada molt), més pactistes, més intel·ligents que (tots) els homes vol dir que té alguna cosa que vol que t'empassis. Un llibre que acaba d'escriure, una campanya electoral, alguna part de la seva anatomia o tot alhora.

stats