04/03/2013

Mar enllà se'n va la barca

2 min

Dissabte Oriol Pujol va advertir que un tercer any d'ajustos és "inviable" després de "l'esforç titànic" que ha fet "Catalunya i el conjunt dels catalans". I va dir també que "el Govern tindria molt poca legitimitat si exigís un nou esforç que ve imposat pel caprici del govern de Madrid". M'emociona que digui "titànic". No deixa de ser una metàfora marinera, també.

No cal repetir l'absurditat que proposa el partit de Luis Bárcenas. Per no haver de rebaixar ni cinc euros de les fotocòpies (per una sola cara) que fan cada dia els funcionaris del Ministerio de Cultura, pretenen suprimir, entre altres coses, 104 municipis a Catalunya. Tenint en compte això, ¿no creu Oriol Pujol que potser hem de saltar-nos alguns passos previstos i tirar pel dret? Si resulta que el govern de Madrid ens asfixia, ¿podem permetre'ns estar dos anys, tres anys, cinc anys en aquest estat? ¿No hauríem de marxar abans d'hora?

Ja sé que el full de ruta i el timó de la barca i els remadors contra inclemències de tota mena no han de tenir pressa. Sé que les veles s'inflaran i el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. Però és que (per fer servir una altra metàfora marinera) estem com rosegador al pal de la vela major mentre el transatlàntic s'enfonsa. Les mesures que haurem d'acatar semblen més aviat aquells càstigs absurds que imposaven a la mili per disciplinar els insurrectes, com ara haver de traslladar pedres d'un lloc a l'altre. Potser que, mentre el govern de la Generalitat es queixa per aquesta nova idea de Madrid sense deixar de remar amb el cap clar i el timó ferm (o al revés, ara no me'n recordo), els ciutadans demanem als fabricants càrnics que, quan preparin la pasta dels tortel·linis i les hamburgueses, no llencin els caps de cavall. Els necessitarem, mentre el Govern rema.

stats