Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Lucía Etxebarria com a metàfora

AMB TOTAL COMPRENSIÓ, amb rendida amistat, amb emoció gremial, m'eixugo una llàgrima furtiva i àdhuc traïdora després de llegir el titular de l'ARA: "L'escriptora Lucía Etxebarria abandona Espanya per prescripció mèdica". M'hi capbusso (perquè, a l'estiu, en les notícies t'hi has de capbussar) i veig que ha fet l'anunci en un programa de televisió privada, d'aquests de safareig. Posem que és un d'aquests programes que es diuen El gran deváter o alguna cosa semblant. L'autora d' Amor, curiosidad, Prozac y dudas diu que ha de "recuperar l'estabilitat emocional". Una estabilitat emocional que va perdre, segons diu, després de participar en un altre programa de la mateixa cadena. Un reality show que es deia (o es diu, si és que encara dura) Campamento de verano . És un programa de tele on et tenen tancat tot el dia, però sense fer seccions ni res. Només t'hi has d'estar i ja et paguen (es veu que prou bé).

Entenc perfectament els sentiments de la meva col·lega i des d'aquí li dono tot el meu suport. A mi em passa exactament el mateix. Jo també haig de recuperar l'estabilitat emocional. I per recuperar l'estabilitat emocional, com ella, també haig d'abandonar Espanya. Sí. Reconec que no és només per recuperar l'estabilitat emocional. També és per recuperar l'estabilitat econòmica, que, en el meu cas, va molt lligada a l'altra. Per tant, si no és molèstia, li demanaria a la companya Lucía Etxebarria que m'enviés un missatge privat a través de Twitter amb el nom del metge eminent que la porta. A Catalunya, aquest home es farà d'or.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF