29/12/2010

L'hi haig de demanar

2 min
Admiradissim, Mascarell

Admiradíssim senyor Ferran Mascarell, em dirigeixo a vostè, ara que tot just ha pres possessió del càrrec, per demanar-li permís per fer una cosa que m'ompliria de pau i que, tot i que a primera vista sembla un acte vandàlic, és, en realitat, un acte de civisme i d'amor a la poesia i a Catalunya. Vostè és el nou conseller de Cultura i, per tant, és un home sensible a la cultura. Jo també (vull dir que jo també sóc sensible a la cultura). I, a més a més, com que he tingut una infantesa molt difícil, em poso nerviosa amb facilitat quan em trobo el que em trobo. Per això m'atreveixo a demanar-li que m'ho deixi fer. Li parlo de les cometes.

Jo ja ho sé. La qüestió de posar les cometes sempre ha estat peluda. Tots els que trepitgem habitualment els temples gastronòmics que són els bars de menú ho sabem. A la pissarreta o al full plastificat que t'anuncia el que hi ha de primer, de tall i de postres, l'escrivent hi pot haver escrit "croquetes « casolanes»" o "botifarra amb «seques » " (de manera que hem de deduir que ni són "casolanes" ni són "seques"). Miro el DIEC2. Hi diu que les cometes són el "signe que es posa, en parella amb un altre, l'un al principi i l'altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d'un mot o d'una expressió, etc." Però una cosa són els bars de menú i una altra cosa els monuments institucionals. I aquí és on vostè m'ha de fer el favor. A Barcelona, cap i casal de Catalunya, hi ha un monument al poeta J.V. Foix que em pertorba per causa de les cometes. El trobem al carrer Roc Boronat cantonada Tànger. Allà on hi ha Ràdio Nacional. Potser vostè hi ha anat alguna vegada, i si és així, segur que ha aparcat davant del monument que li dic. És un monument discretet, al peu d'un arbre, que gairebé no es veu, però que ja fa el fet.

Són unes lletres daurades, enganxades a terra, que formen el famosíssim vers: "M'exalta el nou i m'enamora el vell". A sota, naturalment, hi ha el nom de l'autor: J.V. Foix. I també hi ha escrit d'on és que s'ha extret aquest vers. Del poema "Sol i de dol". "De «Sol i de dol»", hi diu. Bé. Hi diu això, però amb les cometes mal posades. En realitat el que s'hi llegeix és: "De sol i de dol", com si el poema es digués "De sol i de dol". Que és com si a Sevilla fessin un homenatge a Gustavo Adolfo Bécquer i al peu d'un arbre hi posessin uns versos de "De volverán las oscuras golondrinas", cosa que vindria a dir que els ocells en qüestió perboquen.

Jo no m'atreveixo a demanar-li que el primer que faci com a conseller sigui enviar uns senyors a rectificar l'error que converteix l'homenatge a un poeta en el menú d'un bar, perquè suposo que acaba d'aterrar i prou feina té. Però sí que li demano que m'hi deixi anar a mi amb una escarpa, un martell i un tub d'Araldit. Als seus peus.

stats