Que el PP i el PSOE considerin que la relació de na Corinna amb el rei d'Espanya no és cosa nostra perquè "és un assumpte privat" em fa necessitar sal de fruita. I no m'alleugereix l'acidesa que els i (sobretot) les periodistes reials facin somriures condescendents i conspicus quan en parlen a les tertúlies afins. N'hi ha una, de periodista reial, que l'altre dia va declarar que el monarca, pobre, és un "torero" i quan té una dona al davant li costa molt no ser un Borbó. És a dir, que és un megamascle.
Que el rei d'Espanya cornupeti la reina no és un assumpte privat. És un assumpte públic. Que el rei Joan Carles dugués l'amant a viure a palau amb l'esposa és una actitud depravada i cruel. No em sembla l'actitud pròpia d'un catòlic. Si hom posa les banyes, el que ha de tenir és caritat. Per tant, imaginem que el president de la Generalitat de Catalunya (o el president de la futura República Catalana, per posar-ne un exemple) tingués una amant i se li acudís, com s'ha demostrat que va fer Joan Carles de Borbó, portar a viure la tercera en discòrdia a casa. Aleshores, jo podria, si em vingués de gust, castigar-lo a les urnes al cap de quatre anys. I el castigaria perquè una cosa és posar les banyes i una altra és posar l'amant a viure sota el mateix sostre que l'esposa. Això només passava a Dinastía . Qui fa això és un egòlatra i un egoista sense empatia pel sofriment de la mare dels seus fills que difícilment tindrà empatia pel sofriment dels súbdits.
Però al monarca no el puc castigar a les urnes. Me l'haig de menjar amb patates faci el que faci. I és per això que no és un assumpte privat el lloc on la fica. I ja em dispensaran pel llenguatge cru, però no en trobo d'altre per descriure la cruesa d'aquest marit. Si ultratjar la sagrada bandera d'Espanya es castiga amb presó, per què no es castiga amb presó ultratjar la no menys sagrada reina d'ídem?
