TOVALLONS NEGRES
Misc 27/07/2013

L'alegria que passa...

i
Empar Moliner
1 min

LA COMPANYIA DE TEATRE de Sant Kevin de Vallfosca, a la comarca del Baix Opencor, està assajant una coproducció. El director és de fora, alguns actors també, però el personal i les instal·lacions pertanyen al teatre. I vet aquí que al director se li acut que, a l'escena del jardí, el criat podria escombrar. Com que l'assaig comença al cap de deu minuts, demana a l'ajudant de producció que demani una escombra al personal d' attrezzo .

Com que els attrezzistes diuen que per demanar una escombra s'ha de fer una petició per escrit, l'ajudant va a secretaria per demanar que li deixin escriure la petició de l'escombra. Però a secretaria li diuen que les peticions només es compulsen d'un dia per l'altre.

Com que l'assaig ha de començar, el director exigeix (amb males maneres, és cert) una escombra. Però la clau del magatzem no està disponible perquè el cap d' attrezzistes és a la ciutat comprant attrezzo . "Però de què serveix que compri attrezzo si quan necessitem attrezzo no tenim attrezzo perquè el d' attrezzo està comprant attrezzo ?", es pregunta. Aleshores, el segon cap d' attrezzistes diu que miraran d'anar a buscar una altra clau a casa del cap suplent d' attrezzistes . Però que el taxi que gastin el facturaran al pressupost de l'obra.

Patint pel pressupost de l'obra, el director corre a la ferreteria a comprar una escombra de 3 euros. I aleshores, els attrezzistes li obren un expedient sancionador perquè al teatre només es pot fer servir material del teatre. Per sort, aquestes coses només passen a Sant Kevin de Vallfosca.

stats