26/10/2018

Juan, desencadenat

2 min

EscriptoraSentíem a Catalunya Ràdio que l’autor d’uns tuits contra catalans morts en l’accident de German Wings s’havia hagut de sotmetre a reeducació. La periodista que ha tingut accés a la història, Maria Núria Revetlle, informava que la sentència judicial el va obligar a fer un curs de drets humans, i que això “li havia fet canviar el xip”. L’individu, de nom Juan, i pel que podíem sentir, força penedit, havia escrit coses com aquesta: “Poca merda veig a Twitter per haver-se estavellat un avió amb catalans”. En fi, en Juan explicava que va anar al curset a contracor, però que de mica en mica va veure que la xarxa no podia ser el seu “abocador personal”, que la teràpia li havia anat bé i que ara, abans de piular, s’ho pensaria dos cops.

Si m’aturo en aquesta història és perquè una cosa em sorprenia molt, de les declaracions del penedit Juan. Parlava en català. Era català. Per tant, quan deixava anar frases ofensives contra els catalans, en realitat les deixava anar contra ell mateix. Els que viatjaven en aquell avió eren catalans i prou. No eren –o no era rellevant si ho eren– catalans independentistes. Eren catalans. I en Juan vessava odi contra els catalans. Què pensava, en Juan, d’ell mateix o de la seva mare, quan parlava de “merda” en haver-se estavellat un “avió de catalans”? Que no era català? Potser sí. Potser per a en Juan ser català és un estat mental i no geogràfic. No em sembla malament. Com Samuel L. Jackson a la pel·lícula d’en Tarantino 'Django desencadenat', on fa d’esclau llepó dels blancs i, per tant, perjudica tant com pot els seus compatriotes per complaure l’amo. Fins al punt que en un moment donat els diu: “Vinga, poseu-vos a la cua, negres!”. I el “negres” és despectiu, tot i que el digui un negre, com el “catalans”, tot i que el digui un català.

stats