30/03/2012

Job i els llibreters

2 min

Durant aquest mes, l'escriptora amb novel·la acabada de publicar (o més popularment, "novetat de Sant Jordi") visita diverses llibreries del país. Això que els explico va passar dijous a les set de la tarda a la llibreria L'Illa, de Mollet del Vallès.

Entra una família. Pare, mare, filla petita. Duen a la mà un Smartbox. "Bona tarda", fa la dona. "Teniu paper de regal o bosses?" El llibreter, amable, li diu que no. Que el seu establiment no és una "llibreria papereria". Al seu establiment, li fa saber, només s'hi venen llibres. "Ah", fa la dona amb cara de sorpresa (sorpresa pel fet que a la llibreria només s'hi venguin llibres). "I on puc comprar paper de regal o una bossa?" El llibreter li indica una botiga que es veu des d'allà on som. Una botiga amb un rètol que diu: "Papereria". La família marxa sense ni dir "bona tarda".

Al cap d'una estona, la família torna a entrar. Desgraciadament, la papereria estava tancada. "No tens cap bossa que em puguis deixar?", fa la dona. I, magnànima, afegeix: "No sé, no et preocupis que ja et compro un diari..."

El llibreter, tot i que commogut per la generositat, li fa saber que no té diaris perquè el seu establiment no és un quiosc. És una llibreria. La dona no s'ho pot creure. "Ah... Doncs llavors sí que... I no em pots deixar una bossa, doncs?"

El llibreter (parent llunyà de Job) li ofereix una bossa. La dona l'agafa i hi posa l'Smartbox a dins. Pregunta: "Teniu xiclets?" El llibreter li contesta que no i li explica, per tercer cop, la raó d'aital excentricitat. El seu establiment és una llibreria. "Doncs sí que...", es queixa la dona. I marxa. Perquè és veritat. Quin pal. Una llibreria que només té llibres...! Després els llibreters es queixen... Tan fàcil que seria tenir una llibreria basar, on, a part de llibres s'hi venguessin plantes, escombres o sorra per al pipí del gat...

stats