Instrucció dura, victòria segura

Amb motiu de la Pasqua Militar, el sogre d'Iñaki Urdangarin (i exsogre de Jaime de Marichalar) ha demanat a les forces armades espanyoles que s'esforcin per "obtenir el màxim rendiment als recursos assignats" i que siguin "del tot curosos amb l'ús i el manteniment dels mitjans". És un consell tan savi com necessari.

Sí. Des que hi ha crisi, jo diria que gairebé tots els treballadors públics han hagut de sentir una versió d'aquest advertiment per part del seu cap. Un cap que, tot sovint, com que només trepitja l'empresa una vegada a l'any, per Nadal, ignora que els seus subordinats ja fa temps que miren d'estalviar tots els recursos que poden. Per exemple, pel que jo sé, els mestres fa dècades que tracten la cartolina vermella, les ceres i els punxons com si fossin tòfona negra. Ara bé. El material dels mestres no és exactament el material dels militars. Si el rei demana als militars que estalviïn recursos, els està demanant que vigilin a l'hora de fer servir la metralladora Ameli. Una metralladora que, segons que llegeixo al Foro de las Fuerzas Armadas Españolas (on m'acabo de donar d'alta amb el nick generalmolabcn ) funciona amb el sistema de retrocés. I qui diu la metralladora Ameli, diu la Maschinengewehr 42 (o MG 42), que, com m'explica el meu nou amic Corso (l'usuari del fòrum que, a sota els missatges, hi escriu el lema "Instrucción dura, victoria segura" ) és una arma que va entrar en servei durant la Segona Guerra Mundial però que és tan fàcil d'usar per la tropa que encara la tenen a l'estoc. O sigui: el rei està demanant a la soldadesca que si són en missió de pau i detecten un pirata somali, s'ho pensin dos cops a l'hora de cosir-lo a trets, perquè cada cinturó de dos-cents cartutxos val una pasta. I, ni que sigui per qüestions crematístiques, trobo que la mesura tranquil·litza a sac.