09/01/2013

Hi haurà 'life on març'

2 min

Perquè David Bowie treu disc l'onze de març! Quina alegria. Haurem de fer una festa per escoltar-lo. Bowie, per a mi, és en la música el que Cheever o Nabokov en la literatura. O la tòfona i el vi en l'alimentació. Per coses com les novel·les de Cheever i Nabokov, els discos de Bowie o una tòfona ratllada en un pa amb oli i una ampolla de vi, la vida és bonica.

Però, en canvi, en una botiga de discos on no tornaré a posar els peus, al prestatge de la lletra B, David Bisbal hi té secció pròpia i David Bowie no. La indústria és així. M'hi jugo el que sigui que aquest any els Reis han portat cedés de Paolo Conte. Per què? Perquè la cançó de l'anunci de colònia Valentina és d'ell. Ha tancat la Catalònia, diuen que perquè poca gent compra llibres. Encara menys gent compra cedés (en suport físic). En part és per la crisi i en part és perquè és fàcil deshabituar-se de llegir i escoltar música quan tens una excusa per fer-ho. La culpa no és de la tele, com deien abans. No és la tele la que treu temps per llegir i escoltar música. Jo diria que són els portàtils amb accés a internet.

Sempre explico que a Razzmatazz vaig fer-li d'ajudant de punxadiscos a l'Àlex Torío. Vam fer una sessió només de Bowie. En vam repassar tota la carrera (excepte algunes coses de l'època glam). A la sala (la petita) hi havia tot de gent que ballava com si res no els importés, perquè és emocionant i molt estrany poder sentir Time o Starman a tota pastilla en una discoteca. Però també van entrar passavolants despistats. I era molt gratificant veure'ls les cares de sorpresa, primer, i d'emoció, després. Un estudiant d'uns vint anys es va acostar a la cabina. Estava totalment xocat. "Gràcies per fer-me conèixer aquesta música...", va barbotejar. Jo vaig tenir-li enveja. Vaig pensar: "Quina sort que té. Està a punt d'escoltar Life on Mars per primer cop".

stats