Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Halloween sobiranista

Avui, com la Pantolla, vull confessar. Vull confessar, perquè no estic orgullosa del que vaig fer, tot i que tampoc no me'n penedeixo. Ahir al vespre... no vaig ser una practicant del quilòmetre zero i de l'slow food . Tinc una excusa, però és més barata que una autopista espanyola. La canalla m'hi empenyé. Ahir no vaig fer només la castanyada... Ahir també celebrí el Jalouí (ho dic en el nostre idioma excloent, en lloc de dir Halloween, per fer-me perdonar una mica). És que els nens, a aquestes edats, tenen moltes ganes de fer por... De manera que servidora i altres mares motivades de la classe ens vam disfressar amb les criatures. Només diré, en descàrrec nostre, que les disfresses eren una mica manufacturades. Duien el nostre toc pedagògic i personal. Tothom que ens va veure va xisclar i ens va suplicar que marxéssim. Hi va haver una senyora, fins i tot, que ens va dir: " Deje en paz a mi familia... "

Jo, realment, feia molta, però molta por. Em vaig posar una estelada a l'esquena, lligada al coll, les vambes a conjunt i un ganivet al cap d'aquells que fan tanta gràcia perquè sembla que els duguis clavats. Anava de zombi sobiranista. I deia, amb veu de zombi sobiranista: "In... de... independència...!" I la meva filla? Potser estava encara més terrorífica que jo. Duia un vestit d'esquelet (d'aquells que venen al Lidl per sis euros) i una llesca de pa amb tomàquet a la mà. Quan la gent la veia xisclava: "Nooo! És un esquelet adoctrinat! Porta una llesca de pan tumacaaa ". Perquè era un esquelet adoctrinat a l'escola catalana. Una amigueta seva de la classe també anava d'esquelet, però sense la llesca, perquè ella ja era un esquelet espanyolitzat . I què va passar? Que no li van donar caramels. És el que jo dic: si vols fer por, disfressa't d'independentista. En fi, ho aprofito per demanar perdó a tota la majoria silenciosa que vam espantar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF