09/07/2012

Ha vingut un inspector?

2 min

En un restaurant de Catalunya, un matrimoni format per dos homes nord-americans acaba l'àpat. "Sisplau -demana un d'ells en anglès al cambrer-, pot fer venir el cap de sala?" I un cop ve, l'home li diu que li pagarà en efectiu i que no li fa falta factura. Que si vol, no n'hi faci. El cap de sala somriu incòmode. No sap si li està insinuant que no li cobri l'IVA. Però no, no li està insinuant res d'això. Des de la nostra taula sentim el que exposa. Ell no vol cap rebaixa, al contrari. Viuen a Texas, és el segon cop a la vida que vénen (expressament) al restaurant i els ha agradat tant que deixaran una propina immensa. Però no els cal la factura i pagaran en efectiu.

A l'hora de la copa, enraonem. Ens expliquen que adoren Catalunya (la nostra cuina, els nostres vins...) i que han decidit -per solidaritat amb la situació econòmica que patim- pagar sempre en efectiu i no demanar mai factura. "Als catalans us surt més a compte tenir molts defraudadors fiscals que no pas molts ciutadans complidors amb Hisenda -ens diuen-, perquè tenint en compte els diners que envieu solidàriament a Espanya i els que us tornen, us aniria millor cobrar sempre en negre i que almenys els diners es quedessin aquí". Se'ns desencaixa la boca mentre els escoltem dir que els catalans hauríem de pagar-ho tot en efectiu (a Catalunya). Així, lampistes, amos de restaurant, d'hotel o de botiga de queviures catalans no pagarien tants impostos. Consideren que ser honrats no només no ens afavoreix, sinó que ens perjudica, perquè són diners que marxen del país i no tornen. De manera que, troben, és millor que es quedin aquí de manera fraudulenta. A canvi, nosaltres hauríem de gastar-los en solidaritat.

Els preguntaríem si al pla hi ha previst que ens enxampin, però no ho fem. Segur que ja saben que Mariano Rajoy acaba de decretar una amnistia fiscal per als que tenen pasta al mitjó.

stats