29/09/2020

Gràcies, però no calia

2 min

Els del Ministerio de Hacienda devien pensar que, durant el confinament, tocava fer alguna cosa per als desgraciats dels autònoms, que amb una de les quotes més altes d’Europa, es quedaven en molts casos sense treballar, ni cobrar. Van decidir que no ens cobraven l’IVA als que el teníem fraccionat. No ens van avisar de com s’ho farien. Ens ho vam trobar. Els autònoms fem de recaptadors de l’Estat. Cobrem les feines amb IVA (excepte el que escrivim, que no en té) i aquest IVA el guardem i el tornem al cap de tres mesos tot junt. De vegades, com que la feina va com va, fraccionem aquest pagament, perquè potser ens l’hem hagut de gastar per, posem pel cas, pagar la quota. El tornem a terminis.

Doncs bé, quan es va acabar el confinament, el Ministerio de Hacienda ens va cobrar de cop allò que no ens havia cobrat. De cop i per sorpresa, sense avisar. La majoria no ho teníem disponible (quan fracciones l’IVA és perquè no el tens). Ara, als que no ho hem pogut pagar, ens cobraran recàrrec. No és broma, suposo, aquest recàrrec. A l’oficina una treballadora molt amable –es passen el dia veient gent angoixada i enfadada– em va reconèixer que ho havien fet molt malament. De què ha servit això? De res. No és un regal, no és una subvenció. Què havia canviat en les nostres vides quan podíem, de nou, anar a treballar? Tots els mesos no treballats seguien sent mesos no cobrats.

Ara llegeixo que la “prohibició de tallar la llum i l’aigua queda exclosa de l’escut social del govern espanyol per als mesos que venen”. Doncs els mesos que venen són els mesos de fred. Qualsevol menor d’edat que visqui en aquest regne, on Joan Carles I, que va cobrar comissions il·legals, viu en un hotel que costa, cada nit, el preu d’un segrest, té dret a dutxar-se amb aigua calenta i fer els deures amb calefacció i llum. És un dret. Com menjar. I ho diu la Constitució aquesta que tan sovint es posen a la boca.

stats