Gallardón i el cànnabis
"Mai no he provat el cànnabis", va dir ahir Alberto Ruiz-Gallardón. Perquè el diputat d'ERC Alfred Bosch, que consumeix els minuts que té al Congrés de Diputats com si fossin una burilla abans de ser apagada al cendrer, l'hi va preguntar. Parlaven de legalització.
Sempre hi ha un dia que un polític ha d'explicar si s'ha drogat. De vegades és en una "trobada informal amb joves". De vegades és en un xat amb els lectors d'un diari. Sigui com sigui, en aquesta situació més que en cap altra, el polític té dues plantilles de resposta.
La plantilla número 1 és dir que vas "fumar algun porro a la universitat". Això fa que de cara a l'electorat jove no semblis algú que és fora del món i que de cara a l'electorat conservador no semblis un Jimmy Hendrix qualsevol. Aquesta plantilla l'han fet servir des d'Artur Mas fins a Bill Clinton, que, per cert, va especificar que no s'havia empassat el fum. (Però tenint en compte que quan va tenir allò amb la Lewinsky també va dir que no havia estat "una relació sexual completa", no sé si ens l'hem de creure.) La plantilla número dos és la d'Alberto Ruiz-Gallardón. Es tracta de dir que no has fumat mai marihuana, però perquè tens excusa: has vist "morir persones molt properes (perquè es comença amb els porros)".
Desitjo la legalització del cànnabis. Tot major d'edat té dret a fumar herba de la mateixa manera que jo tinc dret a beure alcohol. Però tot i així m'espanta veure alumnes de secundària col·locats per Barcelona amb els ulls vermells a les deu del matí, perquè veig el costerut camí que hauran de fer quan un dia no vulguin dependre de cap droga per funcionar (sempre arriba el dia). Me'ls imagino burlant-se de les paraules d'en Gallardón mentre es fumen un porro o es fan una clenxa. Fa anys, jo també me n'hauria rigut. Coses com aquestes no les haurien de dir polítics amb plantilla. Només gent que sap de què parla. Lou Reed o Joaquín Sabina.
