Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

La sang

Fa l’efecte que els sap greu que els Mossos hagin actuat amb tanta eficàcia i que per això escampen merda al damunt dels seus caps, quan han demostrat prudència, serenitat, eficàcia i humanitat. Sí, també la manera de comunicar, en casos tan dolorosos, compta molt. El ministre Zoido, amb aquest to tan col·loquial que gasta sense voler, resulta molt indelicat.

Per això, encara amb les espelmes a terra, vostè, senyor González Pons, portaveu del PP, ja s’ha queixat perquè el conseller d’Interior va distingir entre víctimes espanyoles i víctimes catalanes. I s’ha preguntat si “també distingirem entre la sang dels donants”.

La distinció que feia el conseller entre catalans i espanyols és ben lògica. Volia dir “gent que viu a Catalunya o gent que viu a la resta de l’Estat”, de la mateixa manera que alguns diaris, per exemple, per parlar de Moussa Oukabir no han dit pas que fos “espanyol”, sinó que era “nascut a Ripoll”. Si l’atemptat hagués passat a Sevilla -que no passi mai!- i la tele andalusa n’hagués informat, hauria dit quants són d’allà i quants venien de la resta de l’Estat. Dir “n’hi ha tants d’espanyols” i no dir “n’hi ha tants de catalans” hauria estat molt estrany i la majoria de nosaltres hauria entès que no n’hi havia, de catalans. És només això. Si som una “nacionalitat” ni que sigui cultural, dintre d’Espanya, ¿no podem ni dir la nostra “nacionalitat” sense ofendre’ls? He seguit els informatius de tot el món amb cada atemptat que ha colpit Europa. En cap, excepte amb el de Catalunya, he vist aquesta fòbia, aquesta ràbia, aquestes mentides. Per cert, i tornant a la sang. Sàpiga que tots els catalans (entre els quals musulmans, ateus, cristians...) hem desbordat els hospitals per donar-ne. Com sempre fa la gent d’aquest país magnífic, ara abatut per la pena.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF