22/01/2018

El joc del mentider

2 min

EscriptoraRiguem, però un cop hàgim rigut, anem al bar. El jutge Pérez de los Cobos deu considerar una excentricitat això de “dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat” que ell mateix sol·licita als acusats. L’home (demostrant que els té quadrats) ha falsejat el currículum. Ha fet veure que dominava l’anglès, el francès i un tercer idioma (sense especificar). Tot per una bona causa: aconseguir cadira al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El nostre home, per cert, és aquell senyor que va militar al PP i va col·laborar amb la Fundació FAES, de José María Aznar, raó per la qual el Parlament català va demanar-ne la recusació per falta d’imparcialitat. Sense èxit: el Tribunal Constitucional va posar ordre. El cas és que ara, a la diguem-ne entrevista de feina, va topar amb un examen oral. Li van fer una pregunta en la llengua de Victoria Beckham i ell, per no dir “¿Eing?”, suposo, va respondre l’única frase que es podia permetre: “¿Me lo puede preguntar en español?” Ha tret un zero, cosa que no vol dir que no l’acabin triant.

Per què va mentir? No ho sabem. Potser perquè en ser un home proposat pel partit que governa (com els altres candidats), qui sap si es pensava que els mèrits no eren “el que havia fet”, sinó “el que hauria de fer”. O potser també va mentir als membres del Partit Popular i els va assegurar que sí, que entenia l’anglès. I potser (especulo) els membres del Partit Popular, com que tampoc no dominaven l’anglès, se’l van creure. O potser la qüestió és que per al govern d’Espanya l’únic idioma que ha d’entendre el jutge que proposen per a aquest tribunal és l’espanyol, perquè potser al govern d’Espanya els únics delictes contra els drets humans que li interessa que jutgi aquest senyor són, justament, els que venen d’Espanya. La causa de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Quim Forn i Oriol Junqueras, per exemple. El sou és de 200.000 euros nets.

stats