El ciclista Romaguera i la fada Covid

Un ciclista, posem que es diu Romaguera, pot anar a fer esport durant la franja matinal de quatre hores, però pobre d’ell que se les salti. Per anar a fer l’esport que diem, es vestirà de ciclista, amb el mallot, les vambes especials i els pantalons curts. Agafarà la bicicleta estimada, la baixarà amb l’ascensor i donarà voltes al municipi que li hagi tocat en sort i confinament. Però imaginem que aquest mateix ciclista, en Romaguera, ha d’anar a treballar, perquè té la sort de ser essencial. I imaginem que per fer-ho es posa els pantalons texans, el polo, les vambes, agafa la cartera i també puja a la bicicleta. La mateixa bicicleta de fer esport. Si va vestit així al damunt de la bicicleta cap urbà no li dirà res sigui l’hora que sigui, perquè va a treballar i anar a treballar en bicicleta està previst i permès.

No cal dir que en Romaguera, si vol, pot fer veure que va a treballar i anar en bicicleta per motius esportius a les onze del matí. En canvi, si va vestit de ciclista i se li fan les deu i deu, ja se sap el que li espera. Això és un secret, però ara us el revelo, lectors. La fada Covid li ho va advertir. Un dia se li va aparèixer a la terrassa on ell pedalava, fastiguejat, al damunt del corró. “Per què plores?”, li va preguntar. “Perquè les meves germanastres d’Andorra poden fer esport sense restriccions”, va somicar ell. I llavors la fada va moure la vareta i li va dir: “Al matí pots sortir quatre hores. Però recorda... A les deu a casa. Si no, la bicicleta es convertirà en bicicleta estàtica, el protector de mugrons que t’has posat perdrà l’efecte i te’ls irritarà, el culot es tornarà parracs i aquestes vambes tan maques i tan noves, xancletes de guiri”.