TOVALLONS NEGRES

Què farem l'1 d'octubre?

El que els terroritza és que som molts, molt diversos, molt pacífics

S’acosta l’1 d’octubre i no passarem aquell dia com qualsevol altre dia. Aquell dia, el doble de persones que les que van omplir la Diagonal dimecres van anar a votar en un referèndum il·legal, però legítim, organitzat per gent anònima, que va guardar les urnes a casa, al cotxe, a dalt d’un arbre, al tractor, a la nevera del bar. Allò va ser la resistència. Per això, perquè les urnes hi van ser i no hi havien de ser, la policia espanyola va sortir a pegar tan emprenyada. Quan hi som s’emprenyen, mireu-los les cares, després de l’Onze de Setembre. “Ojalá que no se pueda celebrar”, es veu que va dir un polític de l’esquerra teòrica.

Hi ha un tipus de persona que no pot resistir-se a les causes d’organització popular, d’empoderament civil, i aquella n’era una, la més gran, la més agosarada que ha vist Europa en els últims anys. Hi ha un tipus de persona que ve de la lluita obrera, de l’esperanto, de l’educació dels treballadors, de l’estudi del català en la clandestinitat, de la insubmissió, que no pot quedar-se a casa si s’organitza una votació al carrer. Aquesta persona ja no tornarà enrere.

Tots els que vam votar, què farem l’1 d’octubre? Hi ha gent que no vol que recordem aquell dia de cap manera. Alguns, perquè són fatxes, alguns perquè són reis, alguns perquè voldrien una Catalunya al seu gust, on només les masies que es compren per restaurar i els masovers tinguessin noms en català. D’altres, perquè només donen suport a les lluites que proposen ells, des de la bicicleta (ara, ja, elèctrica), i cada cop són menys concretes, aquestes lluites.

I és per això que som burgesos, i han pegat als burgesos, i som nazis, i han pegat als nazis, i som quatre gats, i han pegat a quatre gats, i estem abduïts, i han pegat a uns abduïts. Quan érem la meitat, deien que érem minoria. Ara que som majoria diuen que som la meitat. No us enganyeu. El que els terroritza fins a la suor és que som molts, molt diversos, molt pacífics i tremendament normals.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF