23/11/2018

Noruega i Corea

2 min

EscriptoraL’escriptor David Jiménez escriu al 'New York Times' una columna sobre la monarquia espanyola, a propòsit d’aquesta iniciativa que es farà en diverses universitats: votar simbòlicament si monarquia o república.

L’escriptor fa servir un argument que també fan servir, tot sovint, alguns tertulians que es declaren republicans però que, ves per on, no volen qüestionar la monarquia espanyola. Diu: “Tres de les cinc democràcies més avançades del món –Noruega, Suècia i Dinamarca– mantenen les monarquies. Molts ciutadans de Corea del Nord, l'Iran o Veneçuela discreparien de la idea que una república és garantia de més democràcia, llibertat o prosperitat”.

Deixem de banda que als exemples no hi ha la monarquia saudita o la república suïssa. Igualment, la sinècdoque no serveix: Noruega, Suècia i Dinamarca són democràcies “avançades” malgrat la monarquia. Corea del Nord, l'Iran o Veneçuela no ho són, malgrat la república. I això no invalida la idea que la monarquia –pel fet que s’hi arriba per raons d’esperma– sigui una institució que avui no té cap sentit, que s’ha abolit el dret a cuixa i ja no està de moda engrandir el regne casant els fills amb els fills dels reis veïns. “Jo és que, depenent de quina república sigui, prefereixo monarquia”, diuen els tertulians. I posen l’exemple d’Itàlia. Però això seria com si jo digués que sóc lesbiana depenent de com sigui la meva nòvia, perquè si no m’agrada prefereixo ser heterosexual. És com si digués que soc vegetariana, però només si les verdures que hi ha a l’hort són bones, perquè si no prefereixo menjar conill. Si ets republicà, homosexual o vegetarià, el que procures és tenir la millor república, parella o bròquil possible. I això no treu, per cert, que la monarquia de Felip VI, el 'Preparao', sigui una de les menys excitants del món, per dir-ho finament, sense que se’m pugui acusar d’injúries a la Corona, al ceptre o a la capa d’ermini.

stats