Llibertat

Si aquesta euroordre dictada pel jutge Llarena contra el president Puigdemont hagués estat dictada contra un tinent coronel que hagués entrat al Congrés de Diputats al crit de “tothom quiet” i disparant enlaire, ¿el tribunal alemany l’hauria extradit immediatament? La resposta és sí.

Si les paraules que acaben de republicar-se ara sobre els negocis del rei Joan Carles en lloc de dir-les la seva amant en una gravació secreta les hagués dit un raper, en una gravació musical, ¿el raper hauria estat acusat d’injúries a la Corona? La resposta és sí.

Si a Espanya, a diferència de les altres justícies europees, hi ha l’Audiència Nacional, on hi treballen sis jutges triats pels vocals del Consell General del Poder Judicial, que al seu torn han estat triats a dit pels que manen al Congrés i al Senat, ¿podem dir que aquests jutges no són independents com ho serien d’altres? La resposta és sí.

I si la resposta a l’anterior pregunta és sí, ¿és lògic, doncs, que els presos polítics no hagin estat jutjats a Catalunya com els correspondria, perquè és on van “cometre” el suposat delicte, sinó que –amb un altre saltiró– hagin estat enviats a les urpes del diligent jutge Llarena? La resposta és sí.

Que aquest revés del tribunal alemany és dur, ¿ho demostra el fet que els que ahir parlaven de “los golpistas” avui matisen sense que es noti i parlen de “los que han dado un golpe a España”, que no vol dir ben bé el mateix? La resposta és sí.

Si un pare i els seus fills són acusats de robar un entrepà i menjar-se’l i el jutge diu que el pare no ha robat cap entrepà, ¿un altre jutge pot condemnar els fills pel robatori i ingesta d’aquest inexistent entrepà? La resposta és no. Excepte si el jutge es diu d’un determinat cognom.

Per totes aquestes preguntes amb clara resposta, us en faig una altra. Els volem lliures. Ens veiem a la mani? La resposta és sí. La resposta és llibertat.

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF