Gentussa, genteta

Ningú vol ser dolent. O semblar-ho. Desgasta molt

Llegeixo que hi va haver una discussió entre el diputat Girauta, de Ciutadans, i una parella que duien llaç groc. Es van denunciar mútuament. Ells, als Mossos, i ell (que anava amb escorta), a la Policia Nacional. Diuen que els va anomenar “colpistes”. Després va fer un tuit on parlava de “'gentuza separata'”.

Per la meva experiència diria que els que es queixen de la divisió de les famílies i de la fractura social són sempre els no independentistes. I diria que és perquè els independentistes durant anys ens hem acostumat a exposar les nostres raons en minoria i sense claca. Ara, sí, en som molts i quan n’ets “molts” ja ets, d’una manera o d’una altra, un negoci. Ets consumidor, ets televident, ets pare, ets lector... Però tot i així el desequilibri persisteix. Nosaltres som els que demanem. Ells els que concedeixen. Això per força carrega de falsa i d’aparent raó els que no estan acostumats ni a parlar-ne, perquè no els ha calgut mai, de la mateixa manera que qui té molts diners no cal que estudiï les ofertes.

Però això, ara, també per força, deu generar una sensació (en els més sensats al grup dels que ho tenen tot), ni que sigui molt lleu, de desassossec o culpa. Tots ens hem de justificar davant del mirall. Els del llaç groc ho tenim fàcil. Demanem que alliberin unes persones empresonades injustament. Què demanen ells? Que segueixin a la presó. És lògic, doncs, que per sostenir-ho hagin de fer servir paraules que ens converteixin en criminals. Colpistes, nazis, violents, terroristes. Entenc que ara la policia digui que Catalunya s’assembla a l’Euskadi dels 80 (l’època en què ETA assassinava). Ningú vol ser dolent. O semblar-ho. Desgasta molt. Passar a la història com el que va pegar? 

Sents polítics que repeteixen “'Os han engañado, no habrá República'”. I penses que un dia hauran de dir: “'Os hemos engañado. No eran golpistas'”. Però ja no es podran treure la cara d’enfadats que no han deixat de fer en aquesta dècada.

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF