Fotos de campanya

EscriptoraManuel Valls, a qui li han dit que procuri demostrar que coneix la ciutat, fa tuits, alguns més llords que d’altres, en diversos indrets típics de la ciutat, com nosaltres quan visitem una ciutat estrangera. Diumenge, al carrer Petritxol ens ensenyava una mà (se suposa que seva) sucant un xurro en una xicra de xocolata desfeta. No era un melindro, no era un suís. Ahir, se'n feia una altra amb l'amo del Pinotxo de la Boqueria. Hi sortia retratat de cos sencer amb el propietari (que té fotos amb guiris de tot el món). No seia a la barra, potser perquè no hi havia lloc. Avui ens en mostrava una altra, de foto. Un pis preciós, preciós de l’Eixample, amb galeria, i el text: “Bon dia, Barcelona”. Era el típic pis milionari que fa sortir Woody Allen quan fa una pel·li a Barcelona sobre gent, en fi, de classe mitjana. Se suposa que, com la mà de la xicra, també era seu, el pis. Manoi, quin pisàs més ric. Des d'aquell pis deu donar gust dir que acabaràs amb els narcopisos.

Aquesta il·lusió fotogràfica d’en Valls ens supera a tots nosaltres, demostra cert temps lliure per anar amunt i avall i una bona posició. I per tant albiro noves fotos. Ben aviat se’n pot fer una a la platja de la Mar Bella (L4, Poblenou) on s’hi vegin uns peus (seus, també) i un “No puc viure sense el mar. Que no me’l prenguin! Necessito saber que hi és”. O anant a La Iaia Costurera a fer-se cosir una vora d’uns pantalons que ha trobat en un 'outlet'. “Bon dia, Iaia Costurera, bon dia 'outlets' de Barcelona”. O obrint-li la porta al noi del súper, per l’entrada de servei, si en té, que diria que sí. “M’encanta el contacte amb els barcelonins populars. Bon dia, noi del súper”. I al pedicur? Mans i peus han de sortir bé a les fotos. “No seria jo sense el costum de fer-me les mans un cop per setmana. #Plaers”.