Es diu Martirià

Si en despertar-me sentís 'L’estaca' a so de gralla, cada dia, tindria ganes de posar el cap al vàter

Un graller de la colla dels gegants de Banyoles va anar l’altre dia a la presó de Puig de les Basses, on hi ha injustament empresonades Carme Forcadell i Dolors Bassa. L’home, que com el vuitanta per cent de catalans considera que haurien de ser lliures, va tocar 'L’estaca' a tot pulmó perquè el sentissin i al programa del Clapés va explicar que ho farà “tantes vegades com pugui”. L’home demana coordinació amb la resta de grallers de la geografia. “Vull que sàpiguen que som aquí i el so de la gralla és perfecte perquè és estrident. Segur que se senten acompanyades”. Es diu Martirià, que és un nom que no pot ser més adient i que, com veiem, porta fins a les últimes conseqüències.

No voldria parlar en nom dels presos polítics catalans, però jo us ben asseguro que si en despertar-me al matí sentís 'L’estaca' a so de gralla, cada dia, tindria ganes de posar el cap al vàter. M’agraden molt les gralles. M’emocionen. També m’emocionen Els Pets, però si algú em cantés cada matí 'Bon dia' provaria de deixar de respirar. I fins i tot m’emociona Brahms, però si vingués cada matí algú a tocar-me la 'Dansa hongaresa' els brams serien els meus.

Són aquí, però continuen presos. Jo tampoc no sé què fer i la llibertat de què gaudeixo sovint se’m fa dolorosa. Sé que li passa a molta gent, perquè sent, sap, entén que a la presó hi podrien haver tancat qualsevol de nosaltres, dels que s’han manifestat o han votat o eren amb els Jordis aquell dia pacífic. Els ho explico a les cartes. Festa major, caminades, les mosques de l’estiu, els casals, les cuques de llum, no fer res, migdiada de sofà amb el nen a coll, haver corregut avui per la muntanya, el que té gairebé tothom, ells no ho tenen. Les famílies tampoc. Tinc por de la resignació, de dur el dolor i la ràbia per camins prefabricats i 'kitsch', però també tinc por del contrari: del cinisme cuirassa, del fartisme 'cool', de l’embafament balsàmic. No vull no mirar. No vull dir: “Jo ja ho deia” amb riure tort. No vull tocar la gralla. Llavors, què fem?

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF