Diguem que volem eleccions
No, no, no. No podem dir que no volem anar a eleccions, perquè se’ns veurà massa que no volem anar a eleccions per si ens fotem la patacada del mil·lenni. Hem de dir que justament ens fa molta il·lusió anar a eleccions, ho sentiu? Hem de dir que estem bojos per anar a eleccions, perquè no es noti que no volem anar a eleccions perquè ens fotrem la patacada del mil·lenni. "Vull que digueu que voleu anar a eleccions! Ho heu sentit? Senyor, sí, senyor!"
Però no, no, no estem bojos per anar a eleccions, perquè si anem a eleccions, que ara ja ens diuen que hi anirem, ens fotrem la patacada del mil·lenni. Tinc enquestes fresques i us diré una cosa, amics, els pocs que quedeu... Sabeu allò de matar el missatger? Ara ho entenc molt bé. Jo mataria el community manager.
Sí, sí. Perquè no es noti el pànic hem fet un saltiró. O jo diria més. Una capoeira. És idea del nou community manager (vejam què dura, aquest). Hem dit, i vosaltres ho repetireu, que ens emociona tant anar a eleccions que no ens podem aguantar més (per a nosaltres anar a eleccions és com estar-nos fent pipí a sobre) i, per tant, li demanem a Pedro Sánchez (al sanchisme, vull dir) que apliqui el 155 i les convoqui anticipades. Està bé, això? És que ja no sé què fer... Ara, després de les nostres últimes aparicions al Parlament fins i tot els de Vox semblen uns dandis. No és just... Què hem fet malament? No està bé queixar-se del permís de 48 hores de Jordi Sànchez? Què vol dir que no tenim humanitat? Com és que no ens entenen, que no saben que justament ho fem pel bé de tothom, fins i tot pel bé dels dos fills petits de Jordi Cuixart. Que ho hagués pensat abans, no? El què? Doncs això. Pujar a dalt del cotxe. Desconvocar la mani. Això va fer. Vols que et foti fora, tu, també?
