L''Aquarius'

D’aquí uns dies hi haurà més vaixells, i llavors serà el moment de la veritat

M’agrada molt que en García Albiol tingui també una opinió sobre refugiats. M’agrada molt que manifesti, a través d’un tuit poètic, que “Espanya no pot convertir-se en una gran ONG perquè els recursos econòmics són limitats”. Que sigui el seu partit, precisament, el que parli de “recursos econòmics limitats”, quan resulta que, excepte la sopa, tot ho consumien de sobre m’endureix els mugrons. Mentrestant, els seus valedors i examics, Ciutadans, callen, desconcertats, esmaperduts, emboirats, perquè encara no han fet una auditoria per saber si toca ser solidari o si toca no ser-ne. Són els Hamlets d’Espanya, ara mateix.

D’aquí uns dies hi haurà més vaixells. I llavors serà el moment de la veritat. Aquest, és “assumible”. Què en farem, els ricatxos, de tots els altres? Què farem, per cert, també, amb les pasteres? N’acollirem els tripulants mig morts o aquests els tancarem directament als CIE que no hem pogut tancar?

En tot cas, et trobes, amb el cas d’aquest vaixell ple de persones sense destí, els que no consideren correcte que se’ls rescati i alimenti de moment. Què en farien? No ho sabem. Et diuen “Si vols acollir refugiats, tingues-los a casa teva”. La consideració del que és o no és demagògia, amb els temps tan salvatges que vivim, ja ha canviat per sempre. Et diuen això. Doncs bé. Parlem-ne, prenguem-nos-ho seriosament. Sí que els tindria a casa meva. Si cal, amb reticències, mandra, por i el que vulguis, però sí, sí, sí, els tindria a casa meva. Ja he contestat. Ara que em contestin ells. Els silenciosos i els que no els acollirien. Els deixarien morir de gana i de set al mar? Veuríem des de les nostres unitats mòbils com van llençant bebès morts al mar? Veuríem com se’ls mengen? Veuríem com es barallen per l’aigua? Els dispararien perquè s’enfonsessin tots? Què en farien? Ho poden explicar?

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF