Amor i odi

Escriptora“Un autobús de Ciutadans recorre els carrers de Madrid per fer una crida a la manifestació contra els indults als presos polítics d'aquest dissabte a les 12 hores a la capital espanyola, en què al final de l'acte intervindrà el líder del partit, Albert Rivera”, llegeixo a l’ARA. A la foto que decora l’autobús hi ha Oriol Junqueras rient amb Carles Puigdemont. Llegir coses d'aquest partit polític és la millor dieta 'detox' del món. Et treuen la gana.

Demanen que no se’ls indulti perquè ja saben, esclar, que no els declararan innocents. No calen gravacions per saber que “la fiscalía te lo afina” i no calen 'whatsapps' per saber que “controlaremos la sala segunda desde detrás”. Ho saben, tot i que saben, també, que són innocents. Que no han comès rebel·lió, ni sedició. Que cada cop més juristes ho diuen. Amb la condemna ja hi compten. I ja compten que, un cop condemnats, aniran a Estrasburg, i que allà els donaran la raó, però també compten que mentrestant passaran anys injustament tancats sense dormir mai abraçats als seus nens. Es tracta d’això. Espanya és tan dèbil que s’ha d’aguantar amb cordes.

Hi ha hagut algú, doncs, de Ciutadans que ha dissenyat aquesta fotografia per a l’autocar. A casa seva, potser, o a l’estudi, mentre els seus fills berenaven. I hi ha hagut algú altre, del partit, que hi ha donat el vistiplau, mentre deia, potser “Buen finde”. I hi ha hagut algú altre, o alguns altres, que ha amollat els diners. Hi ha un conductor que portarà l’autobús amunt i avall. Hi ha hostesses i hostes que regalaran tríptics demanant que no, que no se’ls indulti. I hi ha els líders del partit, que coneixem bé, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa, Albert Rivera, no cal dir-ho, que aplaudeixen aquesta campanya perquè aquesta gent segueixi a la presó. Odiar no és més fàcil que no odiar, però sí que és més senzill. I incitar a l’odi és molt més productiu que incitar a la solidaritat, perquè l’odi et fa sortir de tu, la solidaritat t’hi fa entrar. Viure d'odiar i viure demanant l'odi dels altres. És molt més ràpid que fer el que fan els empresonats, que és el contrari.