TOVALLONS NEGRES

Albert Rivera, catalufo

L’odi als catalans és transversal

Els diaris espanyols ens informen de 'l’escrache' patit pel líder del partit Ciutadans per part dels taxistes madrilenys. Ens diuen –i ho acompanyen d’un vídeo– que li han cridat insults com “Eres un golfo”. Ell mateix ha piulat que d’aquesta manera no es pot raonar i tota la pesca.

De tota manera, els diaris i ell mateix s’obliden de dos dels insults més coloristes que li han dit. El clàssic “catalán de mierda” i el no menys clàssic “polaco”, que, per si algú ho ignora, és la manera despectiva –amics polonesos, per a nosaltres no ho és– que tenen a l’Espanya fraternal d’anomenar-nos. No consta que als gallecs els diguin “escocesos” o als andalusos “italians”. Tampoc no se sol insultar amb “extremeño de mierda”, “andaluz de mierda” o “gallego de mierda”. "De mierda" només ho som els catalans (que ens emportem els diners de Carmen Maura). I, de fet, és un insult tan popular que fins i tot un senyor del poble germà de Corral de Calatrava, a Ciudad Real, va batejar el seu cavall de carreres així: “Catalán de Mierda”. El síndic de greuges, Rafael Ribó, ho va dur a la Fiscalia de TSJC però es va equivocar. No és que el nom atemptés contra els catalans, és que atemptava contra el pobre cavall. “Catalufo” també és un insult de què gaudim en exclusiva. No hi ha “gallufos”, “vascufos” o “andalufos”. No vull ni pensar què ens dirien (què ens diria Carmen Maura) si tinguéssim una cosa semblant a la “quota basca”.

Un grup de taxistes insulten Albert Rivera a Madrid

És revelador que li hagin dit “catalán de mierda” i “polaco” a algú com l’Albert Rivera, que no destaca, precisament, per ser un home que dediqui el temps lliure a fer “puñeteros castells”, per fer servir les paraules poètiques del seu company de partit Carlos Carrizosa. Això vol dir que l’odi als catalans sí que és transversal. La meva imaginació, massa calenta, em juga males passades. Em fa visualitzar-lo a ell, compungit, plorós, dient: “Vale, soy catalán, pero no es culpa mía, hostia...”

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF