Abans sí que estàvem bé
EscriptoraQuan algú et diu que “abans” no estàvem enfrontats i vivíem molt feliços s’oblida que quan es van petar l’Estatut no va dir res. Perquè aquell Estatut no era cosa seva. En realitat a les autonòmiques no votava. La frase em recorda molt la meva majoria d’edat. Jo volia anar-me’n de casa i el pare no ho volia. “Tan bé que estàvem abans”, deia. Perquè abans jo no protestava.
Per estar bé “tots” vol dir que una part del “tots” (que és la de sempre) ha de callar (com sempre). “Tan bé que estàvem” no. “Tan bé que estàveu”. I si ara callem de nou i ens donen l’Estatutet que no van defensar llavors, tornaran a tenir-ho tot (de nou). Què hem de fer? ¿Acceptar el càstig monumental als dirigents i activistes que tenim a la presó i a l’exili, no tornar-hi i seguir veient com citen Cervantes i Vargas Llosa (que també citem nosaltres) però no el 'Tirant' o la Víctor Català?
No hem demanat res més que dirimir què vol la majoria. La majoria –ho diu el CEO– vol la independència. I no la vol per odi a ningú, la vol perquè hi té dret, com hi té dret Escòcia. Algú pot dir que els escocesos no “són” un país? La paradoxa és aquesta. La reina d’Anglaterra els deixa votar. El sol fet de deixar-los votar (que vol dir deixar-los anar) ja fa que ells no se sentin tan lligats pel coll i decideixin quedar-se. Aquí passa al revés. Com més esperona el rei Felip l’"a por ellos" per estrènyer la corda, més ganes tenim de tallar-la.
Diuen que no som un sol poble i és cert. Entre nosaltres hi ha gent que vol, desitja, se sent satisfeta que els Jordis i els líders independentistes siguin a la presó i a l’exili. Hi ha gent que odia el nostre folklore, escriptors (vius) i cultura en general (en diuen “cultureta”). Vam ser un sol poble només un instant. Quan van cantar “A por ellos”. Llavors sí que no van fer distincions. I tampoc van dir res els que deien que abans sí que estàvem bé.
