Conte (o no conte) d’abans de Sant Jordi

L’escriptora M. s’atura al davant de la llibreria i de seguida detecta, amb un fogot agradabilíssim, la coberta del seu llibre, el que acaba de publicar, entre tots els altres. Com que s’acosta Sant Jordi, en aquell aparador, tan ben apariat, els llibreters hi han col·locat, com en un podi, els llibres que més es venen. A l’apartat “Literatura” (quin goig que hi fa, aquesta paraula), el seu és el segon més venut. El primer és Cor de dona, de l’escriptora F., i el tercer, ai mare, un de Stefan Zweig que s’acaba de reeditar. Li puja un rot agre com de calçotada trista. No és just que Stefan Zweig vagi per darrere d’ella a la llista de més venuts. Hauria de ser el primer. Li sembla un humanista i li sap molt de greu que, després de les coses tan precioses i vitals que va publicar, se suïcidés. És un miracle, ja ho sap, que el seu amic Zweig surti a la llista de més venuts d’aquella llibreria (mèrit de les llibreteres), però tot i així no li sembla correcte que vagi per darrere d’ella. Atura una dona que passa pel carrer, li dona cent euros i li fa l’encàrrec. Al cap de cinc minuts, la dona ja surt de la llibreria amb la comanda: set exemplars de la Carta a una desconeguda, de Stefan Zweig; tots els que tenien en estoc. Li han sobrat dinou euros que, tal com han quedat, es pot quedar, per la feina. No, no, no en vol cap, d’exemplar, prefereix deu euros més.

L’endemà a la mateixa hora, l’escriptora M. torna a la llibreria i experimenta un fogot agradabilíssim en veure que el seu amic Zweig (gràcies a la compra del dia anterior) ja és el primer a la llista dels més venuts. Ara, la segona és l’escriptora F. i ella és la tercera. Somriu i fa per marxar, quan veu que d’un taxi en baixa l’escriptora F. amb ulleres fosques. Mira a esquerra i a dreta i entra a la llibreria. L’escriptora M. s’amaga al darrere de la marquesina de l’autobús i s’espera fins que l’escriptora F. en surt. A les mans duu sis exemplars del seu propi llibre, Cor de dona, el que ara va segon a la llista, per darrere del de Stefan Zweig.