Publiquen els diaris que han enxampat l'escriptor R.J. Ellroy fent comentaris elogiosos dels seus llibres a la web d'Amazon. Diu que es puntuava amb cinc estrelles i que, amb el pseudònim -és un personatge seu- Nicodemus Jones (no pas Nicomedus, com escriuen els de l'Abc ), qualificava les seves produccions de genials i d'obres mestres modernes. També aprofitava per deixar els competidors més malament que Grècia.
Doncs mirin. Almenys, aquest s'ho feia ell mateix, de manera artesanal. Els que jo conec fan servir el sistema industrial. Al nostre país, l'autor (senzill i natural, sempre despistat i sempre genial) té una colla d'acòlits que li fan la feina. Li fan la feina amb l'esperança d'endur-se'l al llit (si són uns acòlits que estan bons) i tot seguit demanar-li un pròleg per a un llibre de poemes. O li fan la feina (si són uns acòlits que no estan bons però tenen un blog literari) amb l'esperança d'endur-se'l algun dia a fer una copa.
A part, l'autor compta amb la cap de premsa de l'editorial, que també es dedica a puntuar-lo bé a Amazon. Ell prou feina té clicant el "M'agrada" a la pàgina on publica els articles i blocant els comentaris cruels. Abans d'internet sí que s'hi dedicava ell mateix, però és que les coses eren diferents. N'hi havia prou escrivint cartes al director falses molt elogioses o exageradament escandalitzades.
Però com que Catalunya (futur estat d'Europa) és un país d'emprenedors, els nostres autors van més enllà. Per exemple, l'autora de Llimac tèrbol escriu tuits amb elogis fets per a tota mena d'eminències, sospitosament llunyanes o mortes. I, sens dubte, l'altra modalitat és fer-se un mateix l'article sobre el llibre que ha escrit, perquè els elogis són com el sexe. Poques vegades et donen tanta satisfacció com si t'ho fas tu mateix.
