Ella ha de morir

Em rendeixo a l'evidència quan sento l'anunci de l'acreditada casa MurProtect que fa l'amic i admiradíssim Rodríguez Picó. Penso en ella, a l'UVI. La fem viure artificialment, però, siguem francs, ja no val la pena mantenir-la amb vida. Sentint com en Picó aconsella, amb tant d'encert, que MurProtect pot ajudar-vos a eliminar les humitats d' a vostra casa , sé que l'hem de desconnectar. De fet, pobra, fa anys que s'arrossega, en part, perquè totes les seves germanes han anat caient. La residència s'està quedant buida. No se'n cuidaven i ella era molt discreta. La seva mort no per anunciada serà menys dolorosa, però no ens enganyem. Vindran a l'enterrament els quatre romàntics de sempre. Ja va passar així amb les seves germanes difuntes. Qui se'n recorda?

Amb ella morta, els quatre friquis que encara dèiem casa vostra o casa nostra o casa meva o casa teva ja direm la vostra casa i la nostra casa i la meva casa i la teva casa . Com tothom, carai. Potser alguna vegada, en la intimitat, la recordarem, però només un instant. De la mateixa manera que recordem les seves germanes. L'any passat vam enterrar la pobra costellada i ara ja fem només una barbacoa com tothom. Vam enterrar el color carbassa i ara ja estem acostumats al seu substitut, el fàcil color taronja . Vam dir-li adéu al requisit i ara ja diem delicatessen . La minyona va morir i ara tenim criada . A canvi, hem adoptat amb resignació alguna nouvinguda amb ànsies colonitzadores, com ara la famosa i mediàtica se m'ha caigut .

L'expressió casa vostra serà enterrada al cementiri de les expressions i paraules genuïnes. Si us ve gust passar-hi, us hi esperem. Hi haurà vi dolç i croissants petits i ulleres. Ai, perdó...! Volia dir que "si us posa passar, us esperem i que habrà vi dolç, croissants petits i palmeres" .