TOVALLONS NEGRES

La Diada és el problema principal

En Pere Navarro ha dit que "sembla que la Diada sigui el problema principal de Catalunya" i que el debat independentista "pot fer perdre una bona oportunitat per unir forces i reivindicar millores claus per a Catalunya durant la Diada". També ha dit que "volem més autogovern i també s'ha de reclamar un millor finançament" però ha recordat que el PSC "és un partit catalanista i federalista, però no independentista".

No crec que la Diada sigui "el principal problema de Catalunya", però sí que crec que és una plataforma per demostrar al món quins són els principals problemes de Catalunya. Ara bé, té raó en Navarro. Segur que hi ha catalans (alguns dels quals es manifestaran l'11 de setembre) que tenen problemes molt més greus. La meva gran amiga acaba de ser operada de la malaltia més dura del món i jo estic preocupada per aquesta gran amiga. Però també per la Diada. Perquè tinc la capacitat de preocupar-me per diverses coses alhora, com la tinc per estimar més d'una persona. Conec diversos votants del PSC que es manifestaran (i conec diversos votants d'Esquerra Republicana que no ho faran). Respecto i valoro que el PSC sigui un partit federalista i no sé què faria jo si Espanya fos "de veritat" federal. Potser no pensaria en la independència, de la mateixa manera que, quan no hi havia crisi, m'empassava la injustícia que suposa que els catalans paguem peatges i la resta d'espanyols no.

Però ¿quina oportunitat tindrà el PSC per reclamar el federalisme si no és la Diada? On podran explicar-ho? Al Congrés de Diputats? En un míting a Sevilla? La Diada és l'oportunitat (per als del PSC o per als que, com jo, no som de cap partit) de demostrar al món que no estem contents tal com estem. (Dic "al món" perquè a Espanya m'agradarà veure si ho ensenyen.) Tots els que anirem a la manifestació farem el sacrifici de ser al costat de gent amb qui no tenim res en comú. Serem al costat de gent que demana menys que nosaltres o de gent que potser demana el que volem però d'una manera que no ens agrada. Sé que m'hi trobaré membres del PSC i els saludaré amb alegria. I quan arribem a casa, tots continuarem amb les altres preocupacions, tan grans o tan petites segons com es miri.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF