16/04/2012

Desvestir un sant...

2 min

El secretari d'estat d'Administracions Públiques, Don Antonio Beteta, ha enviat un missatge als que encara tenen feina. Els demana que s'oblidin "del cafetó i de llegir el diari" per "treballar per a Espanya". Suposo que l'home es refereix als treballadors de l'administració pública que van a esmorzar i aprofiten per fer el cop d'ull a la premsa, un costum que, pel que sembla, pot acabar d'ensorrar el regne.

No sé si en aquest pack Don Beteta hi posa, per exemple, els lampistes, els paletes o els de la mudança. Si és així, figura que vol acabar amb aquella tradició secular que fa que els operaris arribin al lloc dels fets a les vuit, deixin les eines empantanegades, i hi tornin al cap d'una hora, ben peixats. En tot cas, no sé si es deu referir als autònoms que, com jo, treballem a casa escrivint i que podem fer l'horari de consumicions que detallo perquè no hem de donar-ne compte. Dos quarts i un minut de set, esmorzar i primer cop d'ull als diaris. Dos quarts de deu, cafè amb llet i segon cop d'ull als diaris. Dos quarts i dos d'onze, tercer cafè amb llet. Dos quarts i sis d'una, bloody mary. Un quart i tres de dues, negroni. Sí. Servidora podria fer-li cas a Don Beteta i no consumir ni llegir el diari, però aleshores no sabria de què escriure i això no fóra bo per a Espanya (i per a la seva xarxa d'autopistes gratuïtes) que rep la major part dels meus royalties en forma d'impostos.

Comprenc molt bé que consideri que el cafetó ( cafelito , en diu ell) i el diari siguin esplais indignes dels temps que vivim. Però si ara, amb aquest poder de persuasió que té, aconsegueix que cap treballador vagi a fer el cafè i a llegir el diari, els bars i els diaris hauran de tancar. ¿I que no són criatures del senyor, els cambrers i els escrivents? Que no han de treballar per a Espanya, també?

stats