'Cupcakes' i compravenda d'or
No calia ser l'elegant Gay de Liébana, ni tan sols el tatuat Josef Ajram, per endevinar el que havia d'acabar passant. Ahir, passejant per Barcelona, ja vaig veure la primera botiga de compravenda d'or que es traspassava. Era evident que no hi havia prou dentadures i prou anells d'avantpassats per acontentar els amos de totes aquestes botigues, que són per tot arreu. De fet, a dins de la nevera de casa meva he vist que n'hi han instal·lat una, de botiga d'aquestes. L'amo, que viu al tercer prestatge, m'ha explicat que abans tenia un cafè d'internet i abans un videoclub. El cartell l'ha posat al calaix dels embotits. Fons groc, lletres negres. "Compro or", hi diu.
Ens repeteixen que hem de ser "emprenedors" i que ens hem de "reinventar" i que hem d'enviar currículums molt divertits i molt creatius, perquè, si no, no ens agafaran a cap feina. Hi assistim desolats, al fenomen. Perquè una gran part de la població no hem nascut ni per emprendre, ni per reinventar res, ni, sobretot, per ser divertits i creatius. Només per treballar amb eficiència i cobrar una humil soldada. No en sabem, de muntar negocis.
Per això volia advertir de la propera bombolleta que també petarà, després de la de l'or. Es tracta de la bombolleta de les magdalenes de colors. Se'n diuen cupcakes , es veu. I les botigues que les contenen, aquestes magdalenes, ja proliferen com les botigues de compravenda d'or, tot i que no tant com les botigues de pernil. Ara en tot aniversari infantil hi ha taller de cupkakes , cupcakes a la carta, cupcakes blaus, cupcakes personalitzats, cupcakes creatius. Les botigues són molt boniques i uniformes (fusta decapada, mobles antics i romàntics...) però és el que dèiem. No hi ha tants consumidors de magdalenes de colors. Sobretot ara, que la majoria s'han empenyorat la dentadura.
