Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Condicions per a la independència

Mirin la frase que els copio a continuació. L'he sentit moltes vegades al bar aquests últims dies i suposo que vostès també. Fa: "Doncs si hem de tenir la independència amb polítics tan corruptes, jo no la vull, eh? Per a què hem de ser independents? ¿Perquè ens robin sense que els vigilin?" Ho diuen persones molt diferents, totes de bona fe, que tenen en comú una cosa: formen part de la majoria tèbia que s'apunta al cavall guanyador, a l'autobús que passa primer (i va més ple). La independència va ser cavall guanyador fa uns mesos i s'hi van apuntar. Però ara se'n desapuntaran amb la mateixa naturalitat. Al bar, demanen el que el líder demana. Al cinema buit, s'asseuen a prop de les úniques butaques ocupades. Diuen "un poquito de por favor ", diuen " pues va a ser que no " i diuen " afirmativo, sí ". Però ho deixaran de dir quan apareguin frases noves.

Aquesta immensa majoria volàtil vol la independència "amb la condició que" sigui una arcàdia feliç. Sense retallades, sense atur, sense polítics corruptes, sense Fèlix Millet, sense motxilles a Andorra, sense escoles que tanquen i, ara, últimament, sense espies. Si no, no la vol.

És evident que estem fins al coll de matèria fecal. I és evident que tots nosaltres voldríem una Catalunya independent sense retallades, sense polítics corruptes, sense Fèlix Millet, sense motxilles a Andorra, sense escoles que tanquen i sense espies. Però, tal com està el món, qui prometi això menteix. I, en tot cas, aquesta no és la meva condició per a la independència, perquè pensar així és tenir ànima d'esclava, i jo, en general, prefereixo vestir-me de cuiro. Tots els que no volen la independència "amb aquests polítics tan corruptes" estan dient, en canvi, que els està bé quedar-se a Espanya "amb aquells polítics tan corruptes". I quan els ho dius, contesten: "Home, és que és diferent..."

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF