Catalunya dins d'El Celler de Can Roca
Ara m'estava mirant els comentaris de felicitació que els lectors online d'aquest diari feien als germans Roca, propietaris del "millor restaurant del món". N'hi havia un que deia: "Potser no m'ho podré permetre mai, però felicitats". Era un comentari molt sincer, lluny dels adotzenats i suficients "en aquests llocs et quedes amb gana".
El menú d'aquest restaurant deu valdre uns 140 euros. Com que t'hi estàs més de quatre hores, podem dir que et surt a menys de trenta euros l'hora. I més de la meitat del que pagues t'és tornat en producte. Com deia el lector de l'ARA, no tothom s'ho pot permetre. I n'hi ha que preferiran gastar-se els diners en un viatge low cost . Per a mi és un gran plaer, i el que faig és estar-me d'anar a sopar una pizza durant cinc cops per, així, poder-hi anar un cop a l'any. Com que triguen a donar-te taula, quan ens toca, ja hem fet guardiola. I entenc que dir això, ara mateix, ja és ser un gran privilegiat.
He estat repassant menús de diverses temporades. Hi ha plats amb els millors productes del món, entre els quals una gran quantitat de productes del país, com ostra al cava Agustí Torelló, gambes de Palamós, pèsols del Maresme, garotes, bombó de tòfona negra o espina d'anxova de l'Escala amb tempura d'arròs de Pals. Fa dues o tres temporades, feien un plat que es deia Gol de Messi. Te'l servien amb un reproductor on hi havia el fragment d'una transmissió d'en Puyal. Els americans, espanyols, danesos, italians, russos, australians que el tastaven, escoltaven, allà dins, doncs, el so de la llengua catalana. Abans, en Pitu Roca els havia ensenyat el celler. Hi ha una mena d'instal·lació audiomusical que et mostra les denominacions d'origen del món que ell més aprecia. Entre d'altres, la Borgonya i el Priorat. Els bons restaurants de Catalunya, com aquest, són tan importants com les reunions que puguin tenir els nostres polítics per explicar al món qui som i què volem. Brindo per ells.
