Branca de pi
Ahir vaig fer de padrina, al Palau Robert de Barcelona, de la Festa del Vi Novell, que es farà dissabte als jardins durant tot el dia. Tothom hi pot anar i prendre aquest vi -el vi novell- per un euro la copa. Vuit cellers catalans s’han posat d’acord amb l’Incavi per fer-ho possible.
La idea del vi novell és extraordinària. Cada mes de novembre, o sigui, ara mateix, és tradicional que el pagès vagi al celler a espinjolar les botes. Atenció al verb. O a aixetonar-les. Atenció de nou. Es tracta de tastar el vi, de la bota estant, per trobar el més aromàtic, el més alegre, el més rodonet. I aquell és el vi novell, el que ja està llest per beure. M’agrada molt que a les tavernes (soc dona tavernària) i als cellers on en tenen, de vi novell, tradicionalment es col·loca una branca de pi a la porta que ho anuncia. Quan es canvia la branca de pi vella per la nova branca vol dir que el vi ja hi és. La cosa sempre ha anat força quadrada amb Sant Martí (“Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi”) però ara -i això no és cap broma- amb el canvi climàtic hi ha més desori.
El vi novell és barat i potser, pel fet de no ser un vi de guarda, té la gràcia o la tragèdia d’haver de ser begut sense trigar. És un vi que ens podem prendre ara mateix “per si de cas”. No cal esperar temps millors. I també per aquesta raó expulsa els nassos dels refistolats, els creguts i els esnobs. No pretén res. Només alegrar-nos i escalfar-nos el cor.
Enraonant amb les persones dels cellers algú em preguntava si a la convocatòria hi aniria algú de l’ARA. “Segur que sí -he dit jo-. Potser la Trinitat Gilbert...” I m’han dit: “Oh, calla. Potser no ho sap. És que com que estem en campanya electoral figura que cap polític pot tallar cap cinta i no hem pogut fer convocatòria. Només nota de premsa. I amb això del 155...”
Mentre les lleis se’ns mengen amb les seves absurdes servituds, els ceps creixen, els pagesos veremen i les ampolles es destapen. Brindem pels temps que vindran.
