Basar xinès Gran Segle II
Informa l'ARA en l'edició de dissabte que la Xina (dispensin si no l'anomeno "el gegant asiàtic") "prohibirà als periodistes «inexperts» escriure sobre finances". La nova normativa exigeix que els que informin sobre economia "tinguin credencials i experiència".
Sincerament, ho trobo fantàstic. Tan fantàstic que em sap greu que la normativa només s'apliqui en l'àrea de les inversions. Ja entenc que amb els diners no s'hi juga, però, vejam, per què no podríem fer el mateix amb el futbol, la política, la literatura, la ciència o els audiovisuals? Per mi són tan importants com l'economia. Tots hem sentit tertúlies futbolístiques en què, posem per cas, una dama que la passada dècada deia que no comprenia "com ens pot agradar veure uns homes en calçotets darrere d'una pilota" ara fa veure que és del Barça perquè queda bé. Sentireu com aquesta dama es queixa en antena d'un penal injust, però fora d'antena, si la convideu a anar al camp, us preguntarà: "Ah... I quant dura un partit?".
No ignoro que si s'apliqués aquesta mesura en totes les àrees informatives moltes de les persones que ens dediquem a l'ofici de Karmele Marchante ens quedaríem sense secció. Podria passar que milers de periodistes sense credencials ni experiència en tal o tal qüestió vagaregessin pels passadissos com ànimes en pena. Però no hi hauria d'haver problema. Els podríem posar a tots a escriure sobre la casa reial i l'horòscop.
