31/07/2015

Aquest matí abans de les set

2 min

Avui toca llençar orgànica i cartró i veig que l’escombriaire, primer, va recollint el cartró que tothom ha deixat a les galledes dels portals i el deixa, junt, en una pila del cap del carrer. Després, torna enrere i recull l’orgànica. L’orgànica és més difícil de dur en un sol viatge perquè de vegades regalima. A ell no li fa res tacar-se, ja es veu. Però també es veu que pateix per si les bosses es trenquen. Pels altres carrers hi ha altres escombriaires i tots ho fan així. És molt d’hora. El sol, com un ou ferrat, surt entre les muntanyes.

Una dona de cabells molt negres i pell fosca, no gens alta, ve amb un nen, d’uns sis o set anys, pel final de l’avinguda. El nen també té els cabells molt negres i la pell molt fosca i va amb roba esportiva, com si hagués d’anar al casal, però és molt d’hora per anar a cap casal. No són ni les set del matí. S’acosten a l’escombriaire i ell fa un gest ample de sorpresa i riu. Li fa un petó als llavis a la dona i una festa al nen.

Tots tres avancen junts i canvien de carrer. Un altre cop, el cartró. El nen li demana a l’home si el pot ajudar i l’home li dóna una bossa de paper de Nespresso plena dels cartronets buits que contenien les càpsules i una altra, també de paper, de Vila Viniteca. La dona enraona amb l’home, que no ha deixat en cap moment de fer la feina, mentre el nen corre pel carrer buit fins a la pila. Ho deixa i torna.

Tots tres estan molt contents. L’home (no sé si és pare del nen o només és parella de la dona) es veu content que s’hagin llevat d’hora per anar a veure com treballa. La dona està contenta que el nen vulgui ajudar l’home (que potser no és el seu pare, però potser sí). I el nen està content d’ajudar, de recollir el cartró amb professionalitat, com l’home. Potser, qui sap, després el deixarà pujar al camió. Potser no, perquè la feina és sagrada i no és per jugar. Han vingut una estona perquè estan de vacances i l’home no. Quina alegria li ha fet veure’ls. Que contents que estan tots tres.

stats