TOVALLONS NEGRES

Allò de la pena de mort...

La pena de mort no és un clamor popular al carrer, com sí que ho és el referèndum

“La idea que el Parlament ho pot discutir tot és democràticament perversa. Si l’axioma fos cert el Parlament podria reinstaurar la pena de mort i evidentment no pot”, diu Joan Coscubiela, aquest cop a 'El Periódico' (ho ha dit altres cops). En fi, la comparació sempre és aquesta. En tot cas, reinstaurar no és discutir. La pena de mort no és un clamor popular al carrer, com sí que ho és el referèndum. Potser en un altre lloc sí que ho és. Per tant, és presumible que, si se’n fes un debat al Parlament, sortiria que no, m’atreveixo a dir que per unanimitat. Si sí que hi hagués un clamor popular al carrer a favor de “reinstaurar-la” (causat per una alarma social terrible per, per exemple, el cas d’un assassí en sèrie de nens o un torturador nazi) ¿no se n’hauria de parlar al Parlament, en penséssim el que en penséssim? Dit d’una altra manera. ¿Els nord-americans poden debatre al Congrés si s’ha d’abolir la pena de mort que ja tenen instaurada? ¿Els alemanys poden debatre si va ser moralment reprovable condemnar a mort els jerarques nazis jutjats a Nuremberg?

Per comprovar de manera casolana com ha retrocedit la idea de la llibertat, proposo un passatemps. Imaginem que a Espanya no s’hagués abolit el servei militar. Imaginem que la mili encara és obligatòria. Imaginem-ho en el context espanyol actual, amb Felip VI al tron, el judici per rebel·lió a punt per a sentència, els polítics actuals... Imaginem que és ara que comença a haver-hi insubmisos. Digueu-me si no ens parlarien, també, de l'“imperio de la ley”, de l'obligació envers la pàtria, de la necessitat de servir-la, de “si voleu abolir la mili modifiqueu la Constitució”. Digueu-me: avui, 2019, quin polític, intel·lectual, sindicalista dels denominats d’esquerres diria que s’ha d’abolir la mili i donaria suport als desobedients?

 
 
 
 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF