MEDI AMBIENT

'Dònuts' biodegradables per regenerar els boscos mediterranis

Una nova tècnica dispara la supervivència dels arbres replantats en zones cremades o degradades

El juliol de fa cinc anys, el Bruc cremava en l’incendi forestal més greu d’aquell estiu, que va començar a Òdena. Més de 1.000 hectàrees, en bona part bosc de pi blanc, van quedar arrasades. La reforestació que s’ha fet a la zona ha sigut el camp de proves d’un nou mètode prometedor -el Cocoon- que ha disparat la supervivència dels arbres joves plantats no només aquí, sinó també en els diversos punts de la conca mediterrània on s’ha provat. Si normalment sis de cada deu plançons -arbres joves- morien amb el mètode tradicional de replantació, la nova tècnica ha aconseguit que el 70% dels exemplars se’n surtin, segons explica el coordinador del projecte internacional i investigador del CREAF Vicenç Carabassa.

La clau de l’èxit la tenen una mena de dònuts biodegradables fets de cartró reciclat -els Cocoons, capolls en català- que s’encarreguen d’emmagatzemar aigua i protegir l’arbre durant els primers mesos, la fase més crítica per a la seva supervivència. El dònut s’enterra ple d’aigua, uns 25 litres, que li garanteixen la hidratació durant tres mesos i eviten que altres vegetals del voltant se n’aprofitin debilitant l’arbre. Després el mateix recipient de cartró es descompon al sòl en un període aproximat de dos anys.

L’aigua disponible és una bona solució davant les condicions de crisi climàtica que afronta la zona mediterrània, amb episodis extrems cada cop més recurrents. “El reservori d’aigua permet que aquesta vagi caient a la planta a poc a poc i que pugui, per exemple, resistir els mesos d’estiu”, apunta Carabassa. De fet, aquest particular recipient que ha desenvolupat l’empresa holandesa Land Life Company dins del projecte ha tingut resultats sorprenents en zones molt àrides de les illes Canàries, on la diferència amb el mètode tradicional de reforestació sense rec ha sigut més gran. Al lloc més difícil on s’ha plantat, la zona de Tifaracás, a Gran Canària, amb una precipitació mitjana de menys de 200 mm i inferior els últims anys, s’hi ha aconseguit una supervivència d’entre el 30% i el 40%, si bé abans calia recórrer a mètodes de rec complexos i molt costosos per no perdre el 100% de les plantacions. “Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar tecnologies que ajudin a restaurar espais degradats”, insisteix l’expert del CREAF.

El projecte europeu -batejat com The Green Link- ha durat tres anys i acumula set proves pilot a Catalunya, el País Valencià, Almeria, les Canàries, Itàlia i Grècia. Ha implicat empreses, administracions, ramaders, agricultors, propietaris forestals i ONGs. En total, s’han plantat uns 30.000 arbres, prou com per haver fet una estimació econòmica que també és optimista: reforestar amb Cocoon pot ser fins a quatre cops més rendible si es mira el cost i els resultats que de moment s’han obtingut. “La inversió inicial és més gran, però els dònuts biodegradables estalvien haver de substituir tots els exemplars que morien els primers mesos de plantació. El cost de reposició es redueix fins al 75% en algunes proves fetes”, calcula Carabassa.

Els resultats positius del Cocoon el converteixen en un model “molt aplicable” en altres zones devastades pel foc a Catalunya, com la Ribera d’Ebre, on van cremar més de 6.000 hectàrees l’any passat. L’investigador del CREAF també explica que la tecnologia ha funcionat en proves de restauració del bosc de ribera. Al País Valencià, la zona reforestada ha sigut tota l’àrea pròxima a Tous, a la Ribera Alta, que es va cremar el 2012 i que no es recuperava de manera natural com a bosc sinó que derivava en un matollar. A més, al municipi de Xixona s’hi han replantat espècies agrícoles però també forestals, com l’arboç, que ha funcionat molt bé.

Oportunitat per a un bosc més sa

La plantació pilot al Bruc ha sigut l’oportunitat de reconstruir un bosc diferent al que es va cremar fa cinc estius, un de més resistent a les amenaces que puguin venir en el futur, subratlla l’investigador del CREAF. On abans tot era pi blanc, ara s’hi ha creat un mosaic que va des d’alzines i roures fins a la recuperació d’arbres de conreu com oliveres, ametllers i cirerers. “En el cas de l’olivera, vam plantar 2.000 arbres de tres varietats. Una d’elles, la cornicabra, ha prosperat en un 80%”, detalla.

La diversitat d’espècies és una fortalesa per a un bosc. “Si ve una plaga, difícilment les afectarà totes alhora, potser en matarà una però avançarà més lenta”, sosté l’enginyer de forests de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, Oriol Bassa. Sap bé de què parla, perquè en aquesta comarca el pi pinyer ha patit els últims anys la invasió de l’escarabat Tomicus, que n’ha matat milers. Ara els alzinars lluiten contra el letal corc del suro. “La gestió forestal és l’única opció, calen plans molt més seriosos d’adaptació al canvi climàtic els pròxims anys”, reivindica Bassa. Insisteix que el bosc és crucial davant d’inundacions com les viscudes amb el recent temporal Gloria : “Sense els boscos, la zona del Maresme, per exemple, no hauria aguantat. I les riuades i tot el que vam veure a la Tordera hauria sigut deu cops pitjor”, recalca.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF