14/09/2018

L’home de palla de la política sueca

2 min

Economista i editora de 'Politikon'Els resultats electorals a Suècia confirmen dues tendències de la política del començament d’aquest segle XXI. En primer lloc, certifiquen el creixement dels partits d’extrema dreta, una tendència que afecta la majoria de països del nostre entorn. En segon lloc, confirmen la fi de l’esquerra-dreta com a principal eix d’identificació dels votants, i la introducció d’un nou eix identitari com a element determinant.

Amb una gran afluència a les urnes, en un país amb unes taxes de participació tradicionalment molt altes, les previsions dels experts no s’han acabat de complir del tot. Els socialdemòcrates han resistit millor del que se’ls pronosticava, però perden vots. Per la seva part, els Demòcrates Suecs –partit antiimmigració, euroescèptic i amb arrels neonazis–, malgrat que no han arribat al 20% que els hi vaticinaven les enquestes, guanyen un significatiu suport. Són, sens dubte, resultats alarmants, que ens obliguen a preguntar-nos què provoca que una societat com la sueca estigui girant cap a l’extrema dreta.

Els sospitosos més citats són la immigració i el crim. Des d’aquesta perspectiva, els resultats electorals estarien posant de manifest l’efecte de la crisi de refugiats del 2015 en el país amb el nivell d’immigració per càpita més alt de tota la UE.

Però hi ha motius per pensar que la immigració és l’home de palla de la política sueca. Malgrat tenir un dels estats del benestar més sòlids del món, i situar-se en les primeres posicions en índexs de qualitat democràtica, la societat sueca afronta reptes importants. Les enquestes mostren que la sanitat pública és la principal preocupació dels votants, així com la qualitat de les escoles, en decadència els últims anys. I també l’accés a l’habitatge, cada dia més difícil per a molts suecs.

Tanmateix, estudis recents demostren que les reformes polítiques dutes a terme per l’antic govern de dretes suec han generat una important bretxa d’ingressos al mercat laboral. La desigualtat, potenciada per la crisi financera, ha fet augmentar la incertesa dels treballadors més vulnerables. Uns ciutadans que han perdut la confiança en els partits tradicionals, i han vist en els populistes una alternativa per sentir-se representats.

Aquestes són, per a mi, les pors més primàries i reals dels votants: la inseguretat d’un mercat laboral poc inclusiu i la percepció que hi ha ciutadans de primera i de segona. Però, tot i ser reals, aquestes causes internes del malestar suec són difuses. En aquest context la immigració permet capitalitzar políticament aquestes pors. Els Demòcrates Suecs han trobat en la immigració el seu home de palla.

Però cal no oblidar que aquesta situació no la trobem només al nord d’Europa. Vestits de diferents maneres, la immigració o altres factors són utilitzats en diferents països pels partits d’extrema dreta per activar pors reals dels votants que tenen les seves arrels en el mal funcionament de l’economia i de l'estat social.

stats