Educació regressiva

Un 18% dels joves catalans abandonen els estudis abans de completar l’educació secundària. Aquesta percentatge, molt similar a l’espanyol, és gairebé el doble que la mitjana europea i és, també, un dels més alts d’Europa. I ens mostra un escenari de forta desigualtat. Un 40% dels nois i noies de famílies pobres no acaben els estudis. Si bé les raons que poden explicar aquesta anomalia al nostre país són diverses, existeix un mecanisme que permetria reduir les altes taxes de fracàs escolar: les beques.

Save the Children presentava la setmana passada un informe, 'Becas para que nadie se quede atrás', on demana una reforma del sistema de beques espanyol, amb l’objectiu de combatre la desigualtat. Motius no en falten. La Constitució estableix el dret a l’educació, sense establir diferències pel que fa a les condicions socioeconòmiques. Això implica que les beques haurien de tenir un paper clau per eliminar les barreres amb què topen les famílies menys afavorides a l'hora d'accedir al sistema educatiu. Tanmateix, les dades mostren una gran desigualtat en aquest àmbit entre els nens i nenes d’entorns socials diferents, i aquesta desigualtat s’accentua entre comunitats autònomes.

Està més que demostrat que un sistema de beques eficaç i amb una àmplia cobertura, augmenta la probabilitat que els fills de famílies amb menys recursos acabin l’educació secundària. En estudis amb dades catalanes, es veu que les beques potencien l’ascens social, i redueixen el risc de caure en la pobresa. Són, de forma directa, les famílies d’ingressos més baixos les que més es beneficien d’un bon sistema de beques. I, de forma indirecta, el conjunt de la societat, ja que així aprofitem el talent de tothom, sigui quin sigui el seu origen social.

Espanya inverteix menys de la meitat en beques i ajudes a l'estudi que la mitjana europea. No existeix tampoc un sistema de prestacions que permeti a les famílies de pocs recursos cobrir els costos educatius. I, cosa que és més important, dels estudiants més pobres que compleixen amb els requisits de les beques, un de cada quatre no en rep. És un sistema massa centralitzat i poc consistent al llarg de les diferents etapes educatives. I no assegura als joves becaris que podran acabar els seus estudis.

És també qüestionable l’eficàcia del nostre sistema de beques. Malgrat ser un tipus d’ajuda progressiva, on rep més qui té menys, l’impacte redistributiu sobre els estudiants de diferents famílies és més aviat baix. Això es deu al que podríem anomenar 'mecanismes informals de regressivitat'. En primer lloc, la majoria de les beques es donen per a estudis universitaris; és a dir, quan ja és massa tard per a molts. Gran part dels que s’han despenjat de l’educació per manca de recursos ho han fet abans d’arribar a la universitat. A més a més, la quantia de les beques és moltes vegades ridícula. Qui renunciaria a treballar a canvi de rebre 2.000 euros a l’any, que és la mitjana d’una beca no universitària a Espanya per al llindar més baix de renda? En una situació en què els diners públics escassegen cal plantejar-se si preferim democratitzar la misèria o concentrar els esforços en els alumnes més necessitats. És el cas de les beques Erasmus. 300 € al mes no permeten a les famílies amb menys recursos enviar els seus fills a l'estranger. Per tant, estem subsidiant amb diners públics uns estudiants que ja s’ho poden permetre.

L’actual sistema de beques genera també una gran incertesa. Els ajuts moltes vegades no es paguen a temps, i els estudis ja s'han d'haver iniciat quan es reben. A Catalunya, els convenis anuals que se signen amb el ministeri fan que els pagaments als estudiants es realitzin mesos després que en altres comunitats. Alhora, com que les quanties són variables, les famílies sovint no poden anticipar quin ajut rebran. I, de nou, això afecta més els més vulnerables.

Tenint en compte que a Espanya i Catalunya les famílies assumeixen moltes de les despeses educatives, el sistema de beques i ajuts és l'única via per aturar l’augment de les desigualtats. Per assolir una societat justa i competitiva, cal dissenyar un sistema de beques més redistributiu, que garanteixi la igualtat d’oportunitats efectiva en l’accés a l’educació, independentment del nivell de renda. I, de moment, aquest sistema falla.