'Assortative mating'

La desigualtat beu de fonts no convencionals. Cada cop ens casem menys. L’any passat, poc més de 29.000 parelles van contraure matrimoni a Catalunya. Gairebé un 40% menys que fa 30 anys. Però, malgrat aquest desinterès pel matrimoni, l’elecció de la persona amb qui decidim compartir casa, fills i hipoteca pot estar determinant més que mai els nostres nivells de desigualtat. El motiu és que cada cop ens casem més entre iguals, una tendència es coneix com a 'assortative mating'.

Però, per què el fet d'escollir per marit una persona que tingui el meu nivell educatiu ens porta a una societat més desigual? Els anys que haguem estudiat, i el què, és un dels principals determinants del nivell de renda que aconseguirem en la nostra vida. Per tant, els canvis en els nivells educatius de les famílies afectaran la distribució de la renda de tota l’economia. Això ho podem veure amb un exemple irreal. Imaginem una societat completament heterosexual en què tothom es casa. Suposem que només hi ha dos tipus de persones, les que han anat a la universitat i les que no, i que les del primer grup cobren 3.000 euros al mes i les del segon, 1.000. Suposem també que els homes amb estudis universitaris es casen amb dones que no han anat a la universitat i les dones universitàries es casen amb els homes que no tenen estudis superiors. En aquest cas, totes les famílies d’aquest país tindran la mateixa renda total: 4.000 euros al mes. Serà una societat molt igualitària. Si en la generació següent hi ha un canvi, i els que tenen estudis universitaris es casen entre ells i els que no en tenen fan el mateix, hi haurà famílies que acumularan 6.000 euros al mes –les més educades– i d’altres que només arribaran als 2.000. És a dir, les famílies més riques triplicaran la renda de les més pobres.

Però què passa realment? Ens estem ajuntant cada cop més amb els nostres iguals? I, encara més important, ¿això està afectant els nostres nivells de desigualtat? Com a mínim, les dades dels Estats Units ens mostren que, als anys 60, si una dona sense estudis superiors es casava amb un home de nivell educatiu similar obtenia una renda familiar un 23% per sota de la mitjana, però, si es casava amb un home que hagués anat a la universitat, la renda de casa seva superava en un 24% la mitjana.

De fet, aquesta és la teoria d’alguns economistes, com Claudia Goldin, que veuen que la incorporació massiva a les aules universitàries al llarg d’aquests anys seguia diferents patrons per a homes i dones. Elles escollien carreres amb les quals després cobrarien menys, com podien ser les humanitats, i la majoria o no arribaven a treballar mai o deixaven la feina un cop es casaven. Per què has d'invertir temps i diners ens uns estudis que mai posaràs en pràctica? Aquí és on va començar a entrar en joc l’'assortative mating'. Tenint en compte que la probabilitat de casar-se amb un home amb estudis universitaris augmentava si elles també en tenien, i que la renda familiar futura, tant si elles treballaven com si no, seria més elevada, passar uns anys als campus universitaris era una decisió molt racional. Evidentment, és una explicació força simplista i sexista de les raons per anar a la universitat, però reflecteix un canvi en els patrons matrimonials d’aquella societat.

Però, per què és més probable avui que la gent amb estudis s’emparelli amb persones amb estudis, més enllà del fet que hi hagi més població amb educació superior? D’una banda, al món cada cop es premien més els estudis que tenen salaris superiors. És l''skill premium', aquest extra que cobrem per tenir millors capacitats. Alhora, la bretxa salarial entre homes i dones, malgrat seguir existint, s’ha anat reduint. Tenim, per tant, homes i dones amb estudis universitaris que cada cop cobren més. De l’altra, i per aquestes dues raons, si tenim estudis superiors, cada cop ens surt menys a compte emparellar-nos amb algú que té un nivell educatiu més baix que el nostre. Les persones que tenen més anys d’estudis obtenen uns ingressos familiars potencials molt més alts ara per casar-se amb un 'igual' que no pas fa uns anys.

La majoria d’estudis s’han fet als Estats Units, i demostren que l’augment de l’'assortative mating' ha provocat un important augment de la desigualtat de renda entre els individus i una tendència a la segregació per ingressos, formació, valors i lloc de residència.

A Catalunya i Espanya les dades encara no són alarmants. El nostre mercat laboral no premia especialment l’educació superior, i avui dia el fet de casar-nos amb aquells que han estudiat el mateix que nosaltres no explica els creixents nivells de desigualtat. Però la tendència es repeteix: cada cop ens casem menys i ens divorciem més, cada cop les dones estudien més anys i cada cop vivim en ambients més similars. Els nostres barris, les nostres escoles i fins i tot els nostres entorns laborals són més iguals entre ells i més diferents de la resta. Per tant, si bé escollir per marit algú que tingui el meu nivell educatiu em garanteix un matrimoni més igualitari, ens porta també cap a una societat cada cop més desigual i segregada. L’'assortative mating' també està entre nosaltres.