Ala vida, diuen, les coses que costen més d'aconseguir són les més valuoses. Però per desgràcia no sempre és així. Aquesta recuperació econòmica ens està costant bastant d'aixecar, però seria un error treure'n la conclusió que aquest simple fet és un senyal fort i durador. L'INE va anunciar ahir que entre el juny i el setembre el consum intern va pujar un 0,4%. Bon senyal, però també va explicar que les vendes del comerç van recaure a l'octubre.
Passa el mateix amb els preus. Un risc tan important com la deflació no desapareix d'un dia per l'altre. Es tracta d'un canvi de gran importància, i en aquests moments estem parlant de riscos a mitjà termini i no de fets que ja s'han esdevingut. Per tant, no es pot treure cap gran conclusió del fet que els preus pugessin un 0,3% el mes passat en comparació amb un any enrere, i encara menys quan es té en compte que la inflació intermensual és zero. És a dir, que els preus del novembre estan exactament igual que a l'octubre. I el risc de deflació també.
