Ciutadans, còmplice necessari per obrir la porta a Vox

BarcelonaLes eleccions del 26-M han suposat un fracàs per a Albert Rivera, que aspirava a fer el 'sorpasso' al PP i a erigir-se en líder de l'oposició a Pedro Sánchez. Però l'objectiu ha quedat molt lluny. Si el 28-A Cs va quedar a només 220.000 vots dels populars, a les eleccions europees de diumenge passat la diferència a favor del PP ja va ser de prop de dos milions. A les municipals i autonòmiques Cs tampoc ha aconseguit superar els populars en cap ciutat important ni cap comunitat autònoma. El gran objectiu, que era la Comunitat de Madrid, es va quedar a 90.000 vots, una diferència notable.

Amb Pablo Casado reforçat, doncs, el futur polític d'Albert Rivera es presenta més incert que mai. I tot perquè ell mateix es va posar una soga el coll el dia que va decidir aplicar un cordó sanitari al PSOE de Pedro Sánchez. Ara està condemnat a ser comparsa de la dreta i, més greu encara, a ser el còmplice necessari per facilitar l'entrada de l'extrema dreta de Vox a les institucions. La distància entre el projecte inicial de Ciutadans quan va fer el salt a Espanya, que era convertir-se en un partit liberal que fes de frontissa entre el PP i el PSOE, i el seu destí actual, la segona força d'un bloc conservador on també hi ha els ultres, és considerable.

Ningú a Europa, començant per qui és el principal referent de Rivera, el president francès Emmanuel Macron, entén la deriva del polític català. Per això Macron ja ha iniciat una relació privilegiada amb el socialista Pedro Sánchez i ha enviat missatges clars a Rivera en el sentit que, mentre no es desmarqui completament de Vox, no podrà ser un partit liberal homologable a Europa.

Cal reconèixer que aquest és un missatge que ha fet seu des del primer dia el candidat dels taronges a Barcelona, l'ex primer ministre francès Manuel Valls. I és que no s'entén (o sí, però això serien figues d'un altre paner) que a un partit que acusa l'independentisme de trencar la convivència no li faci res entrar en combinacions amb els que qüestionen polítiques bàsiques del període democràtic, com les de violència de gènere, o s'alineen amb grups euroescèptics i clarament racistes, com la Lliga de Salvini a Itàlia.

I la prova és que Inés Arrimadas no ha descartat pactes amb Vox i, en canvi, dimarts José Manuel Villegas va posar condicions inassumibles als 'barons' del PSOE que vulguin pactar amb ells. Per ells faran si prefereixen pactar amb l'extrema dreta. Ara bé, el què ja no es creurà ningú a partir d'ara és que són un partit liberal. És més, l'actuació de Ciutadans al Parlament de Catalunya ja fa molt de temps que va deixar de correspondre's amb aquesta família política per abraçar tàctiques destinades a provocar crispació i tensió.

I és aquesta mateixa estratègia la que Rivera ha volgut aplicar a Espanya contra Pedro Sánchez sense èxit, perquè els electors li han girat l'esquena i no han premiat 'performances' com la d'anar al poble de Josu Ternera. La conclusió és que Albert Rivera s'ha ficat en un carreró sense sortida. I el seu partit, sense un nord clar, afronta ara quatre anys sense eleccions.