L’EDITORIAL

L’únic instrument del sobiranisme és el civisme

Dissabte es va viure a Barcelona un lamentable incident relacionat amb els llaços grocs, el símbol per reclamar la llibertat dels presos polítics. Un home i una dona es van barallar; ell diu que va rebre una puntada als testicles i ella un cop de puny a la cara que li va fracturar el nas; ell diu que no hi havia motivació política, que li recriminava que llencés les restes dels llaços a terra, i ella assegura que sí que n’hi havia, que va ser atacada perquè treia els llaços. Els fets no estan aclarits i cal esperar a les anunciades denúncies per mirar de saber què va passar exactament. Sigui el que sigui, el que se sap segur és el que va passar després, que no és altra cosa que una utilització precipitada i de manera desacomplexada de l’incident per part de Ciutadans i el Partit Popular per poder justificar la profecia de l’esclat d’una violència al carrer que fa la vida insostenible a Catalunya. Per encendre la guspira definitiva que tant anuncien i que no s’ha encès ni s’ha d’encendre mai als carrers de Catalnya.

No és el primer cop que es produeix aquesta situació, ni serà l’últim. I, per tant, no serà el primer cop, ni serà l’últim, que caldrà recordar que el moviment independentista és en la seva essència un moviment exemplarment pacífic i que porta gairebé vuit anys de manifestacions massives per la Diada sense incidents i de concentracions multitudinàries pacífiques per reclamar l’alliberament dels presos polítics. La violència no s’ha generat mai fins ara en les seves files. La violència l’han protagonitzada les forces de seguretat de l’Estat que el govern del PP va enviar als col·legis electorals el dia 1 d’octubre per emportar-se les urnes a cops de porra, davant ciutadans pacífics. I la violència l’han protagonitzat els grups d’extrema dreta, que semblen campar més lliurement que mai pels carrers. La violència la va exercir també contra el periodista Jordi Borràs un policia nacional.

El moviment independentista sap que l’actuació pacífica i la reivindicació cívica de les seves idees i aspiracions democràtiques és el seu gran instrument polític. Hi haurà provocacions de tota mena dels partits que aspiren a borrokitzar el moviment per reprimir-lo sense miraments i desprestigiar-lo davant la comunitat internacional. Fins ara no han tingut èxit i es tracta que no en tinguin per més que treballin en tota mena de provocacions.

El sobiranisme ha d’actuar en positiu i amb un esperit d’exemplaritat democràtica i cívica que menyspreï qualsevol acte que violenti la convivència als carrers de Catalunya. No és fàcil, però no hi ha cap dubte que l’estratègia del civisme, la convicció i la perseverança en unes idees defensades democràticament i pacíficament és l’única que permetrà ampliar majories i preservar la convivència. No és el mateix posar llaços que treure’ls, però per damunt dels símbols hi ha la llibertat d’expressió, que empara totes les idees. Les provocacions dels que volen desprestigiar el Procés i trencar la convivència han de ser menystingudes i arraconades. Ni una provocació pot tenir resposta.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF