27/12/2018

El Suprem confirma el galimaties dels judicis per l'1-O

2 min
La façana del Tribunal Suprem / EFE

BarcelonaEn poques setmanes començarà el judici contra els líders del procés independentista català, el més important en la història recent d'Espanya, i també un dels que presenta més irregularitats de tot tipus. Més enllà de la presó provisional injusta, la deficient qualificació dels delictes i les falsedats que conté la instrucció per justificar una violència inexistent, resulta que aquest dijous es va consumar el galimaties en què s'ha convertit tota la causa. El Suprem va decidir que al mes de gener només jutjarà els acusats de rebel·lió o malversació, i que deriva cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra tots els membres de la mesa –excepte Carme Forcadell (acusada de rebel·lió)– i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

El resultat és que uns mateixos fets, amb connexions evidents entre ells, es jutjaran en diferents àmbits judicials, cosa que provoca la indefensió dels acusats. Així el Tribunal Suprem jutjarà els principals líders independentistes, els que estan en presó més els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. El TSJC jutjarà els processats només per desobediència, i l'Audiència Nacional jutjarà la cúpula dels Mossos, començant pel major Josep Lluís Trapero. En paral·lel segueixen vives diferents investigacions en jutjats catalans, com el jutjat d'instrucció número 13 o el mateix TSJC que investiga Josep Maria Jové, mà dreta d'Oriol Junqueras a la conselleria d'Economia.

Per al ciutadà corrent resulta gairebé impossible moure's per aquest enrevessat laberint judicial, on cada jutge instructor o cada cos policial aporta dades diferents i fins i tot contradictòries. La prova més evident la vam tenir la setmana passada amb l'anunci que el Tribunal de Comptes també demanaria un mínim de 4 milions d'euros als implicats en el Procés, una xifra que no coincideix amb les investigacions conegudes fins ara.

Tot i així, el més important del que va passar aquest dijous és que el Tribunal Suprem es va declarar competent per jutjar els líders del Procés, i aquesta serà la primera cosa sobre la qual s'haurà de pronunciar la justícia europea quan hi arribi el cas. Recordem que les defenses sempre han argumentat que el tribunal competent era el TSJC, perquè es tractava d'uns fets circumscrits a Catalunya. I en realitat, quan el 2014 UPyD va presentar una querella pels mateixos delictes (rebel·lió i malversació) davant el Suprem, el tribunal va dictaminar que era cosa dels jutjats catalans. Com es justifica aquest canvi de criteri jurídic? No s'adonen de la incongruència de tot plegat? Quants judicis sobre el Procés caldrà fer?

Malauradament, aquestes actuacions judicials no reforcen la imatge d'imparcialitat i justícia. En un estat de dret no s'hauria de dubtar que el judici servirà per demostrar les falsedats del relat sobre la violència i evidenciar la falta de garanties processals. Serà sobre aquests dues greus mancances que es podrà construir una causa judicial d'abast europeu que posi Espanya davant del mirall.

stats