30/03/2020

Empreses i autònoms, contra les cordes

2 min
Felip VI i la ministra d'Economia, Nadia Calviño, aquest dilluns al palau de la Zarzuela

BarcelonaEl confinament sever que reclamaven els experts i el govern català ha arribat tard i malament, sobretot per les mesures econòmiques que l'acompanyen. Tant, que la ministra de Treball ha hagut de demanar perdó en dues ocasions en poques hores. La improvisació d'aquest últim decret, publicat al BOE diumenge a la matinada, ha provocat una gran inquietud en el món empresarial, especialment en els sectors industrials, però també entre els autònoms i molts petits empresaris. Uns i altres s'han vist abocats a aturar la seva activitat d'un dia per l'altre i, doncs, a seguir pagant salaris sense comptar amb ingressos, a més, esclar, de deixar de cop clients desatesos. La solució immediata de ben segur que seran més ERTOs, molts dels quals, amb el temps, poden acabar en fallides. O més autònoms a l'atur –el primer decret de confinament obria aquesta possibilitat–, però la majoria amb una prestació d'uns 615 euros mensuals. I als que s'arrisquin a seguir no se'ls perdona la quota.

La realitat és desoladora. Tot el teixit empresarial queda seriosament tocat. En l'horitzó, costa poc veure un panorama de desaparició de molts negocis. Sense una mínima liquiditat, sense múscul financer, la baixada de persianes pot acabar sent massa generalitzada. De manera que el tràgic drama humà del virus anirà seguit d'un drama econòmic i social de grans proporcions. Per descomptat, a aquestes altures ningú qüestiona la necessitat de reduir al màxim la mobilitat ciutadana per aconseguir frenar la corba de contagis del covid-19. Però això no impedeix que hi hagi una legítima preocupació per les conseqüències econòmiques que aquesta decisió pugui tenir. I que, per tant, patronals i sindicats reclamin al govern de l'Estat mesures efectives, ràpides i visibles que en suavitzin l'impacte per a treballadors, empresaris i autònoms. Perquè tot indica que, una vegada més, les mesures queden curtes. Per què no hi ha una moratòria d'impostos? ¿No hi pot haver una suavització o flexibilització de l'IVA i l'IRPF? L'oferta creditícia amb l'aval de l'Estat no és suficient. En una situació així, enmig de tanta incertesa sobre el temps que pot durar la crisi sanitària del coronavirus, pocs s'arriscaran a demanar crèdits amb les empreses aturades. ¿Amb quina força negociaran els interessos amb els bancs?

La situació, per inèdita i excepcional, demanaria una actuació molt més contundent de l'Estat. Per exemple, una injecció directa de liquiditat a les empreses. I el mateix caldria fer amb les famílies més vulnerables. Les mesures per frenar la pressió dels lloguers també sembla que no satisfaran ni a llogaters ni a propietaris. De nou ens podem quedar a mitges. Tot plegat fa pensar que, si l'epidèmia no es controla ràpid, aviat ens podem trobar amb una daltabaix econòmic i social de proporcions desconegudes. Al sud d'Itàlia ja s'han començat a produir revoltes de consumidors. Davant d'un Estat que exigeix sense oferir suficients contrapartides, no seria gens descartable que es posés sobre la taula la possibilitat d'un tancament de caixes, és a dir, d'una vaga d'impostos. Empresaris, botiguers, autònoms i assalariats estan en molts casos en situacions límit, d'ofec. Tenim el teixit empresarial contra les cordes.

stats